|
DJIDJÊ PAFINHA Quem que ca conchê Djidjê Pafinha na sê tempe (ones 40/60), mnine de Soncente, magrim moda um fiu de linha, ma bajufim na sê stile inconfundível, tandá sempre ta springá moda um boxer que sê buininha prete a três pancada e quel casaquim de cricket-man caquel distintive de Royal Navy que comandante de Sparow tinha el dode pa mode el ter side amdjor bolador naquel grande jogue de cricket que fecaba na história de nôs terra Basta, pal podia podia parceba mas forte na mei de gente, el tava custumá usá inchumace na ombre de casoque pa fazel ombre más lorgue e na butche de perna pa fazel perna más grosse, só pal podia camuflá quel magrura de cavirinha done passode que Deus dal. Nôs Djidê, deboxe de tude sê magrura, fui na época um daquês bom ijgador de cricket, sobretude bom bolador, moda fui Damatinha, Eduardo de Fula, Batchinha de NhAntone Batcha, Ti Tchutche de Noba e más otes. Sê especilidade na cricket, era quês bola morta defeite quel tchegaba de panhá bills (quês pauzim que ta fecá travessode derriba de stick, fincode na tchon, traz de ijgador)de tcheu inglês, na hora de bolá naquel esterode de Tchã de Cricket na Tchã de Licrim. Djidjê fui daquês que fazeba marabidja, na dia daquel grande jogue de cricket de Soncente contra Sparow (destroyer), quel naviu de guerra inglês que tchegaba na terra cum garganta de gaita, ta pensá cma nôs era leve. Mode ês, que na sês mania dinglês tinha side campion de tude West India (Antilha Inglês) ma o que ca estorvás perdê naquel grande tarde, contra tude quel team de nossa e quês dôs grande cricket-man por nome de João da Mata Costa (Damatinha) e Pedro Spencer (Pedro Teodora) heróis daquel grande tarde, que fazeba Nho Roque (Dr. Aurélio Gonçalves) senhá que vontade de ser... Damatinha! Moda tude mortal, Djdjê também tinha ses defeite e ses virtude. Ma el nera nem zaragatere, nem bescarude! Sô qhora que tava sei qualquer pate-pate de fadida, sê doença tava dal log pa ser guerrente, corajose lá fora e sem cmida de camin, ma... só quonde el tava estode cumpanhode de tcheu de sês amigue Basta, num daquês dia quel tinha de ba cumpanhá sê cumpade Franck de Mimita, da lá de Casa Miller té Wilson, mode um trabaim que Sr. Harris tinha ranjode Franck. Jal tava quaz ta bá ranjá um fadiga ma Nho Manê Fina, que tava de skiper (chefe contra-mêstre) quel dia. Stora é que Sr.Harris daba cumpade Franck um carta de recomendaçon pum traboi pal levaba Nhô Pedro Teodora, que também era skiper de cumpainha e que divia estode de sirvice quel hora na parte da tarde. Cma cumpade Franck tinha bode um csinha mas cede, el fecaba ta esperá Djidjê lá na porton dWilson. Quê el Franck, tava morá lá pa compe de Mote Inglês, assim el ca tava conchê nem Nhô Pedro Teodora nem Nhô Manê Fina. Enton, da lá de porta, ondê que Franck tava, já um csinha impaciente de tonte esperá Djidjê, el tava só toiá quel home gordon de capacete na cabeça, tude trublode que sê mania dinglês, sempre ta mexê e ta dá orda ora na criol, ora ninglês! El cumeçá ta pensá na sê cabeça cma quel home lá era Chef e que enton el é que divia ser Ti Pêde, moda pove tava tchemá Pedro Teodora O diabe é que Ti Pede ma Mané Fina ca tava soprá brasa ma mesme lume, a ponte que ês ca tava nem podê oiá cumpanher mode ses rixa de traboi. Quê sempre um tava julgá ser amdjor qote. Cuitode de cumpade Franck de Mimita, infrontode de tonte esperá, toiá hora ta vançá e nada ta bem, que graça de betá mon na sê traboi... Intchi de coraja, ca esperá más pa Didjê e vançá pesse home Chef, quel na sê cabeça pensaba cma era Ti Pêde Teodora, cosa que fui um erre fatal e sem perdon!... Da lá de porton de Cumpainha, el pedi guarda pa dexal passá que sê carta na mon, el tchegá naquel home (Manê Fina) el estendel quel carta, el ba ta perguntal na tude sê nocência: - Ó senhor, de favor bocê desculpome!... Ma, bocê é quê Nhô Pêde?!... Mané Fina, chei de raiba ta escumá pa boca, nem um catchorre beldogue, vrá de tude cor, moda pove contá. Enton, el vrá pa Franck, sem midida nem respeite, ta espial dentre doie, el dzel: - Nããão!... Mi, mi né Nhô Pêde, mi mi é Nhô Bufe e ba bô dzel cma mi é que dzê! Log na momente, bem ta tchegá Djidjê Pafinha, Franck já contal tude quel malcriaçon de Mané Fina!... Djidjê vrá mau de munde e ba ta dzê cumpade Franck cma el divia ter el esperode, quê sel tava lá era log um chatice, quê el tava ta ba tral gaita. Franck, que ja tava conchê cumpade Djidjê dritim moda sê palma de mon, fecá na sê calma. Enton, quel guarda qoiá Djidjê naquel fúria, bem calmá jogue e dzês cma era mudança dequipe, pa ês tem paciença, quê Nhô Pedro já ca tava tardá... Quonde Nhô Pedro Teodora (Ti Pede) tchegá ês dal quel carta, log Franck pegá na sê trabôie sem problema. Pa Djidjê, que tinha já sê traboi fixe lá na Casa Miller, também ca tinha problema quê el tinha bode só pa dá sê cumpade Franck quel help. Moda de custume, tude dia que Deus tem na cruz, datardinha despôs de traboi, Djidjê, Derby de gema, ma sê grupe de malta fixe tava sei ta dá sês volta na tchon de Soncente, caquel truquim na bolse! Era fazê um break, tmá uns gruguim lá na Nha Joana de Pascual naquel entrada de Rebera Bote, otes lá na sê grande amigue e rival Anton Patrîce, Mindlense té murrer, lá na Lombe perte de Compe de Jogue. Quês volta tava caba sempre, tude dia de note despôs daquês gruguim na butche e mute conversa pa recordaçon de tcheu cosa passode ma ês naquel tchon de Soncente, lá na Praça Nova na butequim de Dona Tanha de Jon Bete, que tava fecá pegode ma cinema Eden Park. Djidjê Pafinha, sempre trofel magrim moda jal era, quês gruguim tava vral cada vez más nervose, irritante e valente pafronta!... Basta sô duvil na sê nervose cmedor, el sô que sê garganta era capaz de dá Munde inter pancada!... Lá, paquecê ambiente, jal bem contá malta quel stora de plumnhã que tinha passode ma sê cumpade Franck e quel maniente de Mané Fina... E el ba log ta crescentá na sê conte más um puntim de, cma inda bem quel ca tava lá!... El tava tmá sê coque, ma ninguém ca tava dzê, nem notá sel tava estode temode el na devera, senon sende quonde raiba tava temal conta de lampada e el tava ranjá cada gritaiada naquês bar, que tava fazê gente log bem! Quonde el tava cumeçá ta explicá um cosa, el tava abri broce, el tava vançá caquel carinha de poques amigues e quel buquinha motcha sem dente, desposte pa dá porrada na tude quem parcel pa diante!...Cum carinha mau, moda se munde tava estode ta tcherel mafe!... Ma na funde del mez, que certeza, el sabia cma na mei de tude sê cinema, el tinha sempre quel monzada damigue ma el pa calmal jogue, moda Djosa Partera, que tava otchá um piada quês cosa de Djidjê que tava fazel arri pafronta! Djosa, home calme, era naquel tempe um daquês más forte de Soncente!... Djosa, grande amigue de Djidjê, tava estode sempre lá, pronte pa pegal, calmal e dal consei quonde nôs Djidjê tava cumeçá ta ultrapassá de limîte! Ma cosa ba tandá, té qum dia denutinha quel malta, que já tava ta cumeçá de estode forte daquês desafore de sês amigue Djidjê,sempre lá naquel butequim de Ricardo Tristão ma Dona Tanha lá na Praça Nova. Contecê que Djidjê ma uns gente tava lá descançode ta temá sês grogue de custume, quonde entrá um daquês moce veluntaron, cunchide na lugar!... Quel boys, matchon, forte pafronta, quente já cuns dôs coque na butche, ranjá um batucada lá dentre de Bar, el pô ta chateá pove prope ta bescá guerra e el dzês cma quem cantaba abuse lá dente, el tava rolal moda um fulhinha de papel de cigorre zig-zag, caba el tava metel na bolse! Ma, cma el era um bocode de moce, tude gente tava la caladim e ninguém tava que coraja de dzel algum cosa, pa vitá stora!... Prop nôs Djidjê quel grande gargantude tava lá caladim, quê Djosa Partera ma malta, inda ca tinha tchegode. Ma, el tava lá imbutchode, infrontode, que graça de expludi, ma cma ca tinha apoie de malta, el ba ta guentá sê nervose, tingli quel pexe pa robe moda el tava ta podê, el ba tentrá pa reservode ba jantá. Enton, um bocode despôs tchegá Djosa Partera ma sê malta!... Djidjê, que já tava lá pa reservode de bar ta cmê um escabexe de plombeta carroz de faba, qera specialidade de casa fete pa Dona Tanha, jal nem ca cabá de cmê. Chei de coraja ma sempre fiode na malta, el sei daquel reservode inda ta mastigá que sê buquinha motcha, tude suje darroz ma azete doce ta escorel pa boca, furiose contra quel boys que tava lá dentre diasá ta mandá! El limpá boca que costa de mon ma sê manga de casoque, pô sê carinha mau, el abri broce, el vançá ta dzê: - Ô Caramba!... Caramba!... Dvera, dvera, esse terra já ca tem home! Na tude sê magrura, chei de coraja, el vançá pa quel boys forton que sê cara de poques amigues, pa ba dá cobe del! El ba log ta dzê pa malta, bsote dexame tral merda!... Ma infelizmente, nesse dia quês moce, que já tava estode forte daquês cosa de Djidjê, pa goze resolvê ca pegal moda de custume, quonde el tava dá sês show que mania de guerrente... Quel moce veluntaron fecá ta espial tarri, enton agora é que fui raiba, quaz ta escumá pa boca!... Djidjê bai, el bem, torná bai, torná bem, mau pafronta! Malta sempre parode sem reagi, ta dexal só poiá té ondê quel tava bai ma quel moce VELUNTOR!... Quonde el comprendê situaçon, cma ninguém ca tava ta pegal, cosa que tava excital e pol quel feeling na corpe que tava fazel sinti big, el pa ca dá pa lofa nem passá pa coborde, ca tive ote ramede senon sende de tchegá perte daquel moce, pará, espial na cara ta midil de bîque de pé na cabeça... El levá mon pa testa, el benzê dôs vez: - NOME DE PAI, FIDJE, ESPIRTE SONTE AMEN!!! El dá costa, el bambora!... El sei pa rua furiose moda um pau de foche de cera pronte pa cendê lume! Caquel barulhe, um data de gente bem ta juntá na porta de bar, tude gente nimode caquel espetacle de Djidjê ranjode pa quês moce, largá ta arri, arri e más arri!... E tude quem tava ta bem, tava ta panhá quel choque de rise. Quês moce na fim sinti pena del, quê el era ses amigue, ês ba bescal lá na rua, ta pegá na el, ta dal consei, cosa quel tava gostá! Ta dzel pel dexaba daquês cosa, quê um dia el pudia otchá um prop dode, que ca tava midi e pudia ca perdoal sê mania de valente!... Enton, el sebi pa ba tmá sê parte daquel gruguinha que Lelona de Nhô Tiofe tinha mandode pô derriba de balcon pa tude malta que quisesse. E Lelona ba ta dzel cma quel note era note de paz e não de guerra! Ma quel mufine daquel Djosa Partera, que tinha ranjode tude quel arreloce, oiá Djidjê ta bem, tude feliz caquel risim na conte de boca, mode malta que ba bescal lá na rua!... El dzel um cosa nuvide, dá Djidjê torná zará e vrá prop mau! Lelona, qoial reaji assim ma que ca sabia o que tinha passode, perguntal: - É o quê, moce? Djidjê dzel cma tude ja tava quaz cabode e esquecîde, se nera quel Djosa Partera que bem dzel nuvide cma o quel nunca tava desejal era de morrê deboxe dum HOME... Enton mi, Djidjê desse li, um dzel NUNCA!... Ma derriba dum AMDJER SIM!!! AHAHAH... Enton, tude quês gente na mei daquel rizarada dzel: - Boa Djdjê!... Bem dzide! Basta tude tarri, sê malta panhal, sental derriba de balcon E assim, na paz e ligria, ês pude cuntinuá sês paródia na más um daquês note sabim de Mindelo... Zizim Figuera (José Figueira, Júnior) |