|
TCHON D'MINDELO SE POV E SES VENDEDERA Pa nimà e cabà d'culuri qel Morabêza d'Mindelo, ma sé Pov, q'na Mûnde, moda él ca têm dôs. Pûquim, na Cab Verd, ma Pov sabe q'sempre sube recêbé gente binde d'tude parte d'Planeta Terra, sem distinçon d'raça ô côr, sem ninhum frustraçon ô complêxe e ta pô na sé lugar tude aqél q'tchgàba na terra q'sés mania Qé,
moda Tutchim d' Nh'Antonha Guimar tàva dzé, gente d'Soncent
ca tem mêde d'ninguém, qem bscàl t'otchàl
e na tûde cosa, na Scola, na Boxe, na Futebol, na Cricket etc
Êss comportamênte d'nôs Pov, d'Soncent, é cosa q'diàzà ta merecêba um spêcial stude social na nôs terra. Qé um vez, um amigue braziler, por nôme d'Elias, na seriêdade dzême: - puxa séu Chàpa!
Eu não entendo não?! O Povo brasileiro assimila todos
os Povos do Mundo, mas o diabo é que o Cabo-Verdiano assimila
o brazileiro!!! Eu, quando chego cà na terra, mi sinto Verdiano,
mêu !!! Anton,
mi na gôze, um tàva dzél cma té 'cavaquim'
nôs é q'imprêstàs él, qé antes
d'él bà pa Brazil, él passà na nôs
Cab Verd primer. Ca
tem dûvda, cma éss Morabeza, fui criôde durante
tchéu têmpe pa nôs gente, desd'diàzà,
mode qél abertura e qél contacte ma stranger, fête
là na sé sala d'vêsita, q'sempre fui nôs
Porto Grande
Dvêra Elias, tinha razôn, qé um vêz, na nôs Porto Grande tive fundeôde tchéu têmpe, pa mode guerra, dôs tanker italiône, por nôme d'Arcola ma Tayguête e Gerarquia (vapor d'carga), q'também era italione Pov,
pôba és nome d'Tanker d'Catchûpa, mode qés
italiône vrà ta cmé sés catchûpa
tude dia, na bôrde (assimilaçon cultural na cmida). Assim,
tchà falà qem cré ma nôs Pov d'Soncent,
fazé sé prop educaçon, q'lêvàl,
râpte a comprêndé, té hoje, cma na vida
é Spêçe Humâna é q'ta contà
pu'riba d'tude arrelôçe e cosa d'éss Munde
Plu
mênes, assim q'nô fui criôde na nôs rua, d'tchôn
d'Soncent e tude gente, mnine q'gente grande, tàva sigui, naqél
ritme d'vida, d'isdà, ma defêndé cumpanher, d'sabé
partilhà ma vezim, qél troca d'Amizade firme, trançôde
q'aqél Morabeza q'seja ma gente d'terra o ma strânger. Um
ta lembrà, qônde um vezim ta stôde doênte
q'és tàva bà guentà Cabeça d'cumpanher,
fazé qél côlde d'burrache ô canja d'galinha,
debôche d'pobrêza, mà q'coraçon grande
Tamônhe d'Munde. Qônde um vezim tàva matà tchûke, na sé quintal, quàz tude gente, daqél rua, tàva tmà sé parte, pa mode qél tchûkim éra ingordôde q'rêste d'cmida d'quàz tude casa, d'gente daqél rua
Basta, mnine q'gente grande, qônde és tàva cmé
um banana, és tàva gordà, sempre qél câsca
pa qél tchukim. Despôs d'tude éch considrâçon,
tinha também qél priucupaçon d'ganhà vida,
q'é natural na tude suciadade. Anton, na terra, cada um tàva fazé moda él tàva podé. Homes, pa stiva d'vapor na Baìa, amdjêr, tchéu d'és, pa carga na câis Ma também tinha nôs VENDEDÊRA. Cinq hora d'plumanhã, na cantâr d'Gôle, jà bô tàva uvi qél meludia, ta séi d'funde, d'sés garganta, ta presentà pov, tude spêçe d'cmida na rua d'nôs cidade, cosa q'tude gente tàva aprecià q'grande prazer.
Q'tude honra e q'certeza, nôs vendedera, sempre fazé
parte também daqél conjûnte, na troca daqél
Morabeza, prop d'Mindlense. Tude gente sabia e tàva ruspeità sés trabôie, qé qônde és tàva somà na rua, q'sés venda, jà's tâ tinha arguîde desde cidim, inda q'scûre e trabaiôde bem trabaiôde, na preparaçon d'sés venda.
Pa és, q'mas razon, não sô era qél despertar
d'dia q'tàva interêssà, cma também tàva
fazé parte d'sés luta pa subrevivência na méi
daqél pobreza, o q'era mûte importante, sô p'és
pudéss garantiba sés fîdje qél panela na
lume d'tude dia! Assim,
qél barûlhe d'plôn ta cûtchi mîdje,
ma balôie d'tênté là na nôs rua, d'madrugada,
tàva fazé parte d'nôs folclôre, era sempre
alerta pa tude vezim, q'tinha tchûke e q'tàva bà
compràz qél farél trôde daqél mîdje
batchîde e tintîde q'és tàva trançà
ma casquinha d'banana, casca d'manga, côlde d'borrêga
d'pêche e tude o q'fôsse pussivel pa dà qél
tchukim, p'él pudia rancà q'força qé él
era, côfre d'casa, ma vezim. Despôs daqél trâr d'farél, tàva bem qél mîdje, plôde ô muîde, na muidôr d'pedra, pa fazêba qél farinha d'cuscus o pàpa o preparaçon daqél cicle d'catchupa.
Tude tinha q'fcâba prônte antes d'Cantar D'Gôle,
qé despôs era qél muvimênte d'venda, cada
um q'sé cantiga
Tude dia plumanhã, qél tchirim sabe d'cuscus quente, tàva intchi nôs rua e um vez prônte, qés vendedera tàva rancà cidim, porta a porta, qé és sabia, cma tude gente tàva gostà d'compral, inda quintim e na hora de café, antes d'mnînes bàss pa scola e pai pa trabôie.
Té inda, um tem na mimoria e na nha uvide, qés meludia
chéi d'marabidja daqél cantar d'tude nôs vendedera
q'tàva intchi nos rua d'Mindelo d'ligria musqa e côr,
t'anuncià sés venda, frisquim e fête chéi
d'amor. Sempre,
na mêi d'és tinha qés q'tude gente jà tàva
conché, pa sés venda mûte limpim, moda Nha Lorença,
Nha Julia, Nha Jona MariNhaMãe, Tudinha, Tchitcha etc
Log
cidim, nô tàva gostà d'uvi Nha Lorença,
q'pa mim fui sempre qél amdjôr cantadêra d'venda
d'rua, na méi d'tude qés ôtes, qônde él
tàva rancà q'aqél: - ULI LEIIITE, ULI CUSCUS
QUENTE
Log,
qés porta d'casa tàva abri, inda q'luz d'cânder,
na tude qés rua, ondé q'nô tivéss q'é
tude gente, tàva fcà ta guitàl passà e
spéral pa comprà qél ratchinha d'cuscus. Pa
mode, nhas gente, na dvêra, qél primer bînde d'cuscus,
d'plumanhà, moda nha mãe, q'Deus haja, tàva dzé
é q'era mas petitôze! Dvera, él era tão
bem fête, q'às vêz, él catàva tchgà
pa tude gente, moda tûde cosa sabe! Ver é qél tchêr, sabe, qônde Nha Lorença tàva stâmpà qél binde d'cuscus quente, q'tàva stôde bem cubrîde e protigîde pa qél panim brônque, prop limpim Tude gente, nôve chéi d'força, q'apetite, era bem capaz d'cmé um bindim d'cuscus daqés Nha Lorença, inter, él sô! Tão sabe q'és era! Mà,
cma na casa, era cada um sé ratchinha q'mantêga, qé
boca éra tchéu, mãe tàva xticàl
p'él tchegâba pa tude gente d'casa! Nha Lorença
tàva subi, às vêz, cinqe mà séis
binde d'cuscus, por dia là na nôs rua e és tàva
cabà sempre qél hora mêz. Na continuaçon d'despertà d'dia, tinha também, qés ôtes vendedera q'tàva bem ta tchgà. Era Nha Julia, q sé balôie d'môte d'tude spêçe, binde d'SanAnton, q'tàva sirvi pa curàba gente tude spêçe d'doença. Êl tàva fcàba là na entrada d'porta d'Madêral, ondé q'és tàva vêndé àga, té dez hora d'plumanhã. Ela também era um grande cantadera, d'funde d'garganta, na venda d'sés môte, jà cunchîde na tchon d'Soncent, pa sés efêite d'cura d'tchéu doença.
Nha Julia, tàva cantà sés môte, naqél
refrôn prop sabim d': - ULI CIDRIRINHA, MA VELGATA, MA PAIA
TECHÊRA, MA MALVA PA FAZE CHA D'MÔTE
E PIURIM, BA
LAVA CABEçA PA MATA PIÔIE
Tude
gente, tàva comprà, qé qés chà
d'môte éra dvera, prop sabe e bom pa saùde, q'uns
gôste sem igual, moda velgàta ô pàia techêra
etc
Anton, dia jà mas vançôde, tàva parcé qés ôtes vendedera d'bôlacha, bôle de mêl ma çûcrinha, tchôrrésque, trûçide, tchûriçe d'sangue e màs e màs. Tude vendera, d'dia q'sés vanadôr, tinha q'tem sés venda, bafôde mode 'Mosca' ca tàva faltà, inda mâs daqél hora.
Assim, qés vendedera, ilêgal, na maioria, divia tràba
um licença d'venda na Fazenda ô na Câmbra. Ma tchéu
d'és, ca tàva trà qél Licença,
mode gônhe, pa sustentà sés familia, era tão
pukim, num dia, q'ca tàva tchgà, nem pa dà um
pardal um lônche. Anton, pliça tàva bem d'squadra, pa rua, q'ôrda d'panhàba, tude qés vendedera ilêgal. Qél cosa, era sempre um spétacle! Qé pliça, tàva tâcàs! Ma, vendedera também tàva contr'atàcà, pa sés inteligência e orqanizaçon, pa fêji d'môn, daqés pliça.
Ês tàva pô sés fîdje, ma amigue, ta
guitàba longe, na ponta d'squina, paevitàba q'pliça
tchgàba d'rapênte, driba d'és, sem ninguém
sperà. Assim, log q'pliça tàva parcé, là longe, ta bem, bo tàva uvi qés gritim, d'LOOK OUT ta séi d'squina a squina Dà, bô tàva, ôia qél trapaiaçon d'tude qés vendedera, spaiôde ta corré, pa bàss gatchà, moda és pudéss. Qé tinha pliça d'ruspêite, moda Emidio Barrête, Raspa, Smênte Armôde, Dantas, etc Anton, um véz, Pistola em Pûnhe, qé pov d'Soncent, pirraçente moda és é, é q'butzâl q'éss nome, moda és pôba ôtes. Sô porqé, um dia, qônde él tinha entrôde na pliça d'nove. Na sé primer sirviçe d'rua, pa tude lugar, ôndé q'él passàba, él tàva t'uvi mnines, sempre ta grità, LOOK OUT
Êl tchgà na Squadra, él perguntà sés
cumpanher, qzé qria dzêba LUTCH OUT, és xplicàl
cma era CUIDÔDE n'inglês
Assim fcàl na mimoria!!! Anton,
no dia siguinte, novamente d'sirviçe na rua, log qél
uvi qél primer LOOK OUT, sem mas xplicaçon, q'és
divia ter él dôde na Squadra, él trà pistola
Tude gente, q'mêde, corré dali pov cascàl nome
d'Pistola em Punhe. Nôs Vendedera fui sempre alma d'um Pov, consolôde, q'sempre lutà pa sé subrevivência, na méi d'sé pobreza, ma na ruspêite Porqe,
sé mal q'él fazéba, sempre fui d'procurà
sirvi sé Pov, pôl cmida na gête d'sé prôte
d'amdjôr manera q'él pudéss, pa tudes'dos, pudéss
cuntinuà ta crià sés fidje, n'HORA D'DEUS
Zizim
Figuera (José Figueira,jùnior) |