MÂNIA D'MNÎNE D'SONCENT - (ÔNES 1950/60)


Qem q'na épca ca conchêba Jôn Cabral, qél touro d'nôs Ring d'Bôxe, mnine d'Soncent, nêscîde e criôde, isgadôr d'fûtebol, d'Club Spôrtive Amarante, naqél têmpe q'Amarante tive qél timôna, q'Cesar d'Nha Julia, Nhandûque, Cesar Xânte, Xôdi, Toi d'Muim, Olave d'Nho Virice etc…

Equipa, q'nunca él largà e sempre pertêncé té dia q'él tchà terra pa bàss bescâ sé vida na strânger.

Jôn Cabral, atleta confirmôde, também fazê parte d'aqél Grande Scôla d'Bôxe d'casa d'Nh'Antunim Mercône, pai d'Djimdjim, là na Lômbe, ondé q'saìba, sô qés Bôxer bzâna, d'pêse pesôde, moda Chête d'Nh'Antône d'Ana, Pêntchibex, Lêdy, Newton Gêré e mas alguns bom pêse médio, moda, Jôn Dilô, Bâns, John Mascarenhas, Olave d'Nhô Virice, Djunga d'Nuninha, Brônque d'Nhô Matijim, Muchim Pulpinha etc…

Sês influênça, na vida moral sportive d'nôs juventude, fui mûte importante, q'um impacte bastante positive, pa tude nôs, mode sés manera, pûre e ixêmplar d'vivé na nôs sociadade, num épca q'ca tinha nem viçe, nem mêrinha d'fmà, bibé, drôga e mas ôtes purcaria…

Era q'seriedade e ôrgui q'nôs atleta mas bêdje sempre cultivà éss manera d'vivé, na épca, pa ixêmple, p'és pudia cuntinuà ta passône qél mensàja, sem dà fê ô mûte conversa, n'aqél sés força, coràja, ma valintia, puste na tude sés vida spôrtive, q'sempre fazê glôria d'nôs Pov e q'nô procurà imità e cuntinuà...

Ê d'rêcorda, qé recôrdà é vivé, qél grande nôte d'bôxe, na Verbêna (Côrte-Tennis d'Catilho), chéi d'pov, em q'nôs Jôn Cabral, bem treinôde, favurite, q'tude gente t'apôstà pa él. Lançâba, log n'entrâda d'round, um ataque furiôse contra qél grande, d'tude têmpe, despôs d'Chête d'Nh'Antône d'Ana, q'fui nôs Newton-Gêré .

Pa azar, Newton, num d'sés squiva, durante combate, ingatâba cabeça na corda d'ring. Log, Jôn Cabral, num furia d'matà, proveità pa rufnàl mas d'trinta e sêis sôque q'ca panhà nium, pa gloria d'Newton, qé nôs Newton Gêré, na squiva d'cabeça, na storia d'bôxe d'Cab Verd, nunca tive igual!!!

Anton, qél pov, vasslôde na sé dêlire, spantôde q'aqél pruêza d'Gêré, invadiba ring sem tchà jôgue cabà, pa spônte d'tude sistência, râbtà Newton Gêré da là driba d'ring, dàl vitoria e moda d'cstûme, séi q'él puste n'andor pa rua d'nôs cidade d'Mindelo…

Despôs d'tude éch bom mumênte d'glôria, em q'aqés q'era futebulista, tàva isgà p'amor a camisola, assim cma também aqés q'era boxeur tàva isgà pa glôria d'Soncent, às vêz té pa lêvantâba Cara d' Pov d'Cab Verd. Num mundo dvera sportive, completamênte dzintêressôde e deférênte, déss d'hôje india, ôndé q'tude cosa é dnher. Cosa q'jà ca ta ixisti mas néss Mundo, gôdzide mudêrne, q'nô tita vivé...

Qônte inglês d'Blackpool ca perdêba bôxe na nôs Soncent, sportive d'um vez?! Qônte vapor d'guerra d'tchéu Naçon ca fcâba spantôde d'ter pirdide Fùtebôl ma Cricket e ôtes jôgue face a qés amdjôr atleta d'nôs terra ?!

Na Soncent, sempre tive qés mumênte sportive, famôse, q'fcà gravôde pa tude têmpe na Stôria e na coraçon d'tude qél Pov Mindlense q'nunca nô pôdé sqçé, nem tchà d'mêntà, qé té inda, és ta fazé parte d'Storia d'nôs passôde e mêz pa nôs Nôve Geraçon podé fcà ta sabé cma na Cab Verd sempre tive bons atlêta d'grande valôr moral.

Cmanera q'nô podé sqçé, por exêmple, qél grande jôgue d'futebol contra qél vapor d'guérra Suêque, por nome d'Götland, chéi d'bon jogador q'parcé na Porto Grande d'Mindelo, ta bem d'manôbra d'là d'Mar Mediterrâneo, ôndé q'és tinha side Campion d'Futebol, d'tude qés ôtes Squâdra q'tàva juntôde pra là, na manôbra.

Cômpe d'Jôgue, intchîde d'pov, bô tàva dzé cma tude Soncent, inpêse tàva là dentre, pa bàss ôià qél jôgue... Inda mâs q'Suêque, mêtene um goal, log na principe d'jogue.

Nhas gente, ma na dvera, daqél là, nunca nô tinha ôiode, na tchon d'Soncent, qé dvera dvera, és tinha um bom team. Assim fui, um a zêre (1x 0) na marcador, na primêra parte...

Sigunda parte, quàz na fim d'jôgue, q'aqél pov triste e quâz jà tude sconsolôde, bem parcé nôs Lêla d'Raùl, um daqés grande avançade centre d'tude têmpe d'nôs terra q'isolâba mâ qél "Gigânte" daqél kipra (keeper) Suêque d'dôs mêtre e quâte (2,04 m)...

Em q'nôs Lêla d'Raùl, q'intligência, cabêçial qél bola pa tchon, na méi d'perna... dà fui goal !!!

Daqés imàja q'ta fcône iternamênte gravôde na nôs mimôria, ma na nôs coraçon qé fui un verdader delire d'pov ta saltà pa tude banda d'ligria, naqél nôs Cômp d'Jôgue...

Pov té ta lembrà d'tônte ràiba q'aqél guarda-rêdes, fcàba té ta rancà sés cabêle d'cabeça q'môn...

Despôs, qônde él calmà num bnite gêste sportive, él bà dà Lela d'Raùl, qél monzâda d'parabens ta dzél cma goal daqél là nunca ninguém tinha él mitîde na tude storia d'sé vida d'futebol e q'él tàva levà d'nôs terra, Soncent, qél bon souvenir !!!


Um foto pa lembrança d'aqés bom têmpe d'Mindelo Sportive q'jà ca ta bem mâs: Inpé d'esqa. pa direita: Adérito Sena, Djunga Tchquà, Fûtche, Tola, Tony d'Picarône, Djunga d'Nuninha, Eduardo Fula, Châu d'Pedro Teodora, Blàda e José Figueira (Ti Djô Figuera). Incôcra d'esqa. pa direita: Pôte, Niclàu d'Pinga, Lêla d'Raul, Tatôche d'Picarône, Djusinha.

Infelizmênte, tud éch mumênte d'gloria, ôndé q'Pov d'Soncent tàva xprimi tude sé Liberdade ma sé Alma, qé ca tinha ôte manêra, na épca, bem cumçà ta qéi, qônde parcêba ADB (Associção Desportiva de Barlavento) chéi d'sés regra ma lêi.

Assim, bem tchà d'tem qés jôgue ranjôde, xpediênte pa ràpte, trazîde alviçra, d'bôrde pa terra, pa competiçon, nôs contra és, moda era cstûme, dôde fâla, pa Nhô Jôn Damata, vulgue (Damatinha), ô Figuera (Ti Djô Figuera) log qônde tà tinha vapor d'Guerra na Porto, ô Carvoêr ta descarrêgà carvôn na méi d'Baìa...

Despôs, qônde vapor vrà ta trabaià a "diesel", bem também tchà d'ter qés vapor d'carvon q'tàva cstumà tmà carvon na nôs Baìa d'Porto Grande pa sigui viàja pa Sul. Carvon q'aqés vapor carvoer, tàva descarrêgà, binde d'NewCastel (carvon Nhokàss) ma d'Cardif (carvon Cardiff) e q'tà tinha sempr Bôxe.

Cma trabôie d'Porto vrà pôque, quàz tude éch, nòs atlêta, tive q'séi d'terra e bài bescà vida là pa terra longe, pa garantiba sustênte d'sés familia. Triste sina d'nôs pov, q'fui sempre um pov consolôde q'sé miséria, embora patriota e amigue d'sé Terra.

Anton, na méi d'tude éss perda d'valor sportive, tchéu d'éch môçe d'nôssa, imbarcà pa strânger... Nôs Jôn Cabral tive d'bài, primer fui pa Dakar-Senégal, q'fcâba él mas na gête e ôndé q'él vivé uns ône lôrgue, ta trabaià, moda él pudia.

Ora d'pintor ô caiador d'casa, ô anton d'stivador etc... Côntçêl, cma num daqés dia d'sé sôrte, t'andà là pa qés câis d'Porto d'Dakar, bem parcé un Vapôr Mercône ta pedi marinher pa um grande viàja, q'nem destin él ca sabia !

Anton, él ba ta corré dà sé cumpâde John d'SaNinclàu q'sempre tinha él izdôde, là pa qés terra d'Dakar, fâla... Là és imbarcà djûnte d'marinher, n'aqél tanker Mercône, grandon, prônte pa trabià nu dûr, moda q'fôsse, qé qél vida d'terra, là pa Dakar, jà ca tàva grandes cosa.

Assim fui sés primer viàja d'imbarcadista, na vapor, destin, Japon. Ês tchgà na Tôkio despôs d'um longue viàja e d'ter travessôde um dâta d'terra e mar q'nunca és tinha oiôde.

Log q'aqél tanker d'séus trâcà na cais, Capton contênte d'sés trabôie, dàs uns dia free, p'és bàss pa terra strâ perna e divirti um gzinha...

Es cambà terra, q'uns dôllar na bôlse, sempre djunte q'cumpanher p'és ca perdêba, qé nunca és tinha saìde pa terra lônge d'cidade grande assim, pôs era sés primer vez q'és tàva ta incontrà n'um tàl situaçon. Basta, pa tude lugar, q'um d'és tàva bài q'él ôte tàva siguil log e sem gaguêjà...

Es otchà Japão sabim p'afronta, q'sés truquim na bôlse, és cambà sés trés dia pa terra, ondé q'és fazé tchéu amigue! Vezita e contra vezita pa tude banda d'Tôkio.

Es tive na Casa d'Guêichas, ondé qés dàs, qél bônhe d'àga quênte, naqél tânquim, ma cma és catinha cstûme daqés cosa là, inda por cima qés japonêsa fazês tôlabidja pa ptàs na tanque, ôndé q'és tude grità, naqél contâcte q'àga quênte...

Basta, nôs John d'SaNinclàu, vrà pa sé cumpâde Jon Cabral, él dzêl: - Yâu cumpâde ! Conbersa é éss ?! Djoa, quâz éz mnina sta ta bem sfôlone vive ?!

Mà despôs, és cumçà ta gostà... anton, fui massâja té fartà q'saké (grôgue d'arroz) ta tchûvé, ptà té pa ôie... Um SABURA d'mâtà sem igual, moda és bem contà despôs.

Despôs d'aqés três dia bem vivide, na terra d'Japon, és vrà pa bôrde, cansôde ma tude contênte fliz e cma ca pudia tchà d'ser, ubrigaçon mandàs log pa ptà môn na trabôie.

Era trabôie e mas trabôie qés tinha tchôde na bôrde d'tanker, inda por cima q'um calor q'prà là tinha trançôde q'aqél spêsse d'gàita, daqél bon Saké (na lugar d'aqél gruguim d'nos terra, qé pra là ca tinha ôte) q'aqés japonesa intchis na bùtche, pra là, bem intchîde !

Es naqél labuta, ta limpà convés d'vapor, debôche daqél quintura, bem parcés um CÔRVE, sempre ta vôàs, purriba d'sés cabèça! Chatiôde q'prisença daqél NIMAL, qés dôs cumpâde, jà bem fcà prop zarôde, qé CÔRVE na nôs terra é pôçe gorênte (q'trazé sô âzàr).

Inda por cima, qél CÔRVE, n'um descontra d'matà, moda s'nada fôsse, sêntà, fcà ta spiâz ta trabaià ! Anton, cumpâde Jôn Cabral e John SaNinclàu, pô log ta scônjurà: - bà sombrà bo mãe, Fi d'Cadêla...

Nôs Jôn Cabral, mnine d'Soncent, pô log ta cré dà pa spêrte, rufnà qél CORV um bassôra ! CÔRVE squivà, bnitim, mâ fcà tude sempre là na sé lugar... John d'SaNinclàu vrà él dzé: - bi cumpâde, dja bocê nôtà cma tem CÔRVE na tude parte d'Munde ?! Pâtché, a mim um pensâba cma tinha CÔRVE sô là pa nôs terra !

Anton, Jôn Cabral pêgà rufnâl um balde... Mesma cosa… CÔRVE squivà fcà là, tude paradim, sem mexé, pa spônte daqés dôs cumpâde, amigue e cumpanhêr...

P'és consolà sés cabeça, qé jàs ca tàva ta podé q'aqél BITCHE D'INFËR, és dzé cma qél CÔRVE tàva ta dà pa SPÊRTE, ma q'és dôs juntôde tàva ta bà mostràl regra d'bom viver !

Mà là anton, é q'fui piôr, té q'Lorêta Sentàs Pél (ingône) qé tuds'dôs juntôde tentà mostrà qél CÔRVE sés spêrteza...

Dà és rufnàl qél balde chéi d'àga, ma tude cosa q'és tinha na mon, prop pa matà... CÔRVE tornà squivà e fcà tude là, ta spiàs...

Sem ricûrse e desmoralizôde, complêtamente vincide paqél NIMAL, és lançà cumpanher inda assim uns palavrinha d'consolança: - bom cumpâde, ca nô cânsà cabeça mas q'éss BITCHE lissim, qé él é prop spêrte !!!

Spônte géral, basta és ca qriz nem crêdità, inda màs q'aqél calor, q'sés spêsse d'Saké, qés tàva... Mal és fetchà bôca, anton qél CÔRVE po ta falà, él vrà pà és q'um façura, él dzês: - Adêche Tchêps, ôm ca bzôte bôda, qé mi também mi é MNINE D'SONCENT.


Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)


V o l t a r