|
MÂNIA
D'MNÎNE D'SONCENT - (ÔNES 1950/60)
Qem q'na épca ca conchêba Jôn Cabral, qél
touro d'nôs Ring d'Bôxe, mnine d'Soncent, nêscîde
e criôde, isgadôr d'fûtebol, d'Club Spôrtive
Amarante, naqél têmpe q'Amarante tive qél
timôna, q'Cesar d'Nha Julia, Nhandûque, Cesar
Xânte, Xôdi, Toi d'Muim, Olave d'Nho Virice etc
Equipa, q'nunca él largà e sempre pertêncé
té dia q'él tchà terra pa bàss
bescâ sé vida na strânger.
Jôn
Cabral, atleta confirmôde, também fazê
parte d'aqél Grande Scôla d'Bôxe d'casa
d'Nh'Antunim Mercône, pai d'Djimdjim, là na Lômbe,
ondé q'saìba, sô qés Bôxer
bzâna, d'pêse pesôde, moda Chête d'Nh'Antône
d'Ana, Pêntchibex, Lêdy, Newton Gêré
e mas alguns bom pêse médio, moda, Jôn
Dilô, Bâns, John Mascarenhas, Olave d'Nhô
Virice, Djunga d'Nuninha, Brônque d'Nhô Matijim,
Muchim Pulpinha etc
Sês
influênça, na vida moral sportive d'nôs
juventude, fui mûte importante, q'um impacte bastante
positive, pa tude nôs, mode sés manera, pûre
e ixêmplar d'vivé na nôs sociadade, num
épca q'ca tinha nem viçe, nem mêrinha
d'fmà, bibé, drôga e mas ôtes purcaria
Era
q'seriedade e ôrgui q'nôs atleta mas bêdje
sempre cultivà éss manera d'vivé, na
épca, pa ixêmple, p'és pudia cuntinuà
ta passône qél mensàja, sem dà
fê ô mûte conversa, n'aqél sés
força, coràja, ma valintia, puste na tude sés
vida spôrtive, q'sempre fazê glôria d'nôs
Pov e q'nô procurà imità e cuntinuà...
Ê
d'rêcorda, qé recôrdà é vivé,
qél grande nôte d'bôxe, na Verbêna
(Côrte-Tennis d'Catilho), chéi d'pov, em q'nôs
Jôn Cabral, bem treinôde, favurite, q'tude gente
t'apôstà pa él. Lançâba,
log n'entrâda d'round, um ataque furiôse contra
qél grande, d'tude têmpe, despôs d'Chête
d'Nh'Antône d'Ana, q'fui nôs Newton-Gêré
.
Pa azar, Newton, num d'sés squiva, durante combate,
ingatâba cabeça na corda d'ring. Log, Jôn
Cabral, num furia d'matà, proveità pa rufnàl
mas d'trinta e sêis sôque q'ca panhà nium,
pa gloria d'Newton, qé nôs Newton Gêré,
na squiva d'cabeça, na storia d'bôxe d'Cab Verd,
nunca tive igual!!!
Anton,
qél pov, vasslôde na sé dêlire,
spantôde q'aqél pruêza d'Gêré,
invadiba ring sem tchà jôgue cabà, pa
spônte d'tude sistência, râbtà Newton
Gêré da là driba d'ring, dàl vitoria
e moda d'cstûme, séi q'él puste n'andor
pa rua d'nôs cidade d'Mindelo
Despôs
d'tude éch bom mumênte d'glôria, em q'aqés
q'era futebulista, tàva isgà p'amor a camisola,
assim cma também aqés q'era boxeur tàva
isgà pa glôria d'Soncent, às vêz
té pa lêvantâba Cara d' Pov d'Cab Verd.
Num mundo dvera sportive, completamênte dzintêressôde
e deférênte, déss d'hôje india,
ôndé q'tude cosa é dnher. Cosa q'jà
ca ta ixisti mas néss Mundo, gôdzide mudêrne,
q'nô tita vivé...
Qônte
inglês d'Blackpool ca perdêba bôxe na nôs
Soncent, sportive d'um vez?! Qônte vapor d'guerra d'tchéu
Naçon ca fcâba spantôde d'ter pirdide Fùtebôl
ma Cricket e ôtes jôgue face a qés amdjôr
atleta d'nôs terra ?!
Na Soncent, sempre tive qés mumênte sportive,
famôse, q'fcà gravôde pa tude têmpe
na Stôria e na coraçon d'tude qél Pov
Mindlense q'nunca nô pôdé sqçé,
nem tchà d'mêntà, qé té
inda, és ta fazé parte d'Storia d'nôs
passôde e mêz pa nôs Nôve Geraçon
podé fcà ta sabé cma na Cab Verd sempre
tive bons atlêta d'grande valôr moral.
Cmanera
q'nô podé sqçé, por exêmple,
qél grande jôgue d'futebol contra qél
vapor d'guérra Suêque, por nome d'Götland,
chéi d'bon jogador q'parcé na Porto Grande d'Mindelo,
ta bem d'manôbra d'là d'Mar Mediterrâneo,
ôndé q'és tinha side Campion d'Futebol,
d'tude qés ôtes Squâdra q'tàva juntôde
pra là, na manôbra.
Cômpe d'Jôgue, intchîde d'pov, bô
tàva dzé cma tude Soncent, inpêse tàva
là dentre, pa bàss ôià qél
jôgue... Inda mâs q'Suêque, mêtene
um goal, log na principe d'jogue.
Nhas
gente, ma na dvera, daqél là, nunca nô
tinha ôiode, na tchon d'Soncent, qé dvera dvera,
és tinha um bom team. Assim fui, um a zêre (1x
0) na marcador, na primêra parte...
Sigunda parte, quàz na fim d'jôgue, q'aqél
pov triste e quâz jà tude sconsolôde, bem
parcé nôs Lêla d'Raùl, um daqés
grande avançade centre d'tude têmpe d'nôs
terra q'isolâba mâ qél "Gigânte"
daqél kipra (keeper) Suêque d'dôs mêtre
e quâte (2,04 m)...
Em q'nôs Lêla d'Raùl, q'intligência,
cabêçial qél bola pa tchon, na méi
d'perna... dà fui goal !!!
Daqés
imàja q'ta fcône iternamênte gravôde
na nôs mimôria, ma na nôs coraçon
qé fui un verdader delire d'pov ta saltà pa
tude banda d'ligria, naqél nôs Cômp d'Jôgue...
Pov té ta lembrà d'tônte ràiba
q'aqél guarda-rêdes, fcàba té ta
rancà sés cabêle d'cabeça q'môn...
Despôs,
qônde él calmà num bnite gêste sportive,
él bà dà Lela d'Raùl, qél
monzâda d'parabens ta dzél cma goal daqél
là nunca ninguém tinha él mitîde
na tude storia d'sé vida d'futebol e q'él tàva
levà d'nôs terra, Soncent, qél bon souvenir
!!!
Um
foto pa lembrança d'aqés bom têmpe d'Mindelo
Sportive q'jà ca ta bem mâs: Inpé d'esqa.
pa direita: Adérito Sena, Djunga Tchquà, Fûtche,
Tola, Tony d'Picarône, Djunga d'Nuninha, Eduardo Fula,
Châu d'Pedro Teodora, Blàda e José Figueira
(Ti Djô Figuera). Incôcra d'esqa. pa direita:
Pôte, Niclàu d'Pinga, Lêla d'Raul, Tatôche
d'Picarône, Djusinha.
Infelizmênte,
tud éch mumênte d'gloria, ôndé q'Pov
d'Soncent tàva xprimi tude sé Liberdade ma sé
Alma, qé ca tinha ôte manêra, na épca,
bem cumçà ta qéi, qônde parcêba
ADB (Associção Desportiva de Barlavento) chéi
d'sés regra ma lêi.
Assim,
bem tchà d'tem qés jôgue ranjôde,
xpediênte pa ràpte, trazîde alviçra,
d'bôrde pa terra, pa competiçon, nôs contra
és, moda era cstûme, dôde fâla, pa
Nhô Jôn Damata, vulgue (Damatinha), ô Figuera
(Ti Djô Figuera) log qônde tà tinha vapor
d'Guerra na Porto, ô Carvoêr ta descarrêgà
carvôn na méi d'Baìa...
Despôs, qônde vapor vrà ta trabaià
a "diesel", bem também tchà d'ter
qés vapor d'carvon q'tàva cstumà tmà
carvon na nôs Baìa d'Porto Grande pa sigui viàja
pa Sul. Carvon q'aqés vapor carvoer, tàva descarrêgà,
binde d'NewCastel (carvon Nhokàss) ma d'Cardif (carvon
Cardiff) e q'tà tinha sempr Bôxe.
Cma
trabôie d'Porto vrà pôque, quàz
tude éch, nòs atlêta, tive q'séi
d'terra e bài bescà vida là pa terra
longe, pa garantiba sustênte d'sés familia. Triste
sina d'nôs pov, q'fui sempre um pov consolôde
q'sé miséria, embora patriota e amigue d'sé
Terra.
Anton,
na méi d'tude éss perda d'valor sportive, tchéu
d'éch môçe d'nôssa, imbarcà
pa strânger... Nôs Jôn Cabral tive d'bài,
primer fui pa Dakar-Senégal, q'fcâba él
mas na gête e ôndé q'él vivé
uns ône lôrgue, ta trabaià, moda él
pudia.
Ora d'pintor ô caiador d'casa, ô anton d'stivador
etc... Côntçêl, cma num daqés dia
d'sé sôrte, t'andà là pa qés
câis d'Porto d'Dakar, bem parcé un Vapôr
Mercône ta pedi marinher pa um grande viàja,
q'nem destin él ca sabia !
Anton,
él ba ta corré dà sé cumpâde
John d'SaNinclàu q'sempre tinha él izdôde,
là pa qés terra d'Dakar, fâla... Là
és imbarcà djûnte d'marinher, n'aqél
tanker Mercône, grandon, prônte pa trabià
nu dûr, moda q'fôsse, qé qél vida
d'terra, là pa Dakar, jà ca tàva grandes
cosa.
Assim fui sés primer viàja d'imbarcadista, na
vapor, destin, Japon. Ês tchgà na Tôkio
despôs d'um longue viàja e d'ter travessôde
um dâta d'terra e mar q'nunca és tinha oiôde.
Log
q'aqél tanker d'séus trâcà na cais,
Capton contênte d'sés trabôie, dàs
uns dia free, p'és bàss pa terra strâ
perna e divirti um gzinha...
Es cambà terra, q'uns dôllar na bôlse,
sempre djunte q'cumpanher p'és ca perdêba, qé
nunca és tinha saìde pa terra lônge d'cidade
grande assim, pôs era sés primer vez q'és
tàva ta incontrà n'um tàl situaçon.
Basta, pa tude lugar, q'um d'és tàva bài
q'él ôte tàva siguil log e sem gaguêjà...
Es
otchà Japão sabim p'afronta, q'sés truquim
na bôlse, és cambà sés trés
dia pa terra, ondé q'és fazé tchéu
amigue! Vezita e contra vezita pa tude banda d'Tôkio.
Es tive na Casa d'Guêichas, ondé qés dàs,
qél bônhe d'àga quênte, naqél
tânquim, ma cma és catinha cstûme daqés
cosa là, inda por cima qés japonêsa fazês
tôlabidja pa ptàs na tanque, ôndé
q'és tude grità, naqél contâcte
q'àga quênte...
Basta, nôs John d'SaNinclàu, vrà pa sé
cumpâde Jon Cabral, él dzêl: - Yâu
cumpâde ! Conbersa é éss ?! Djoa, quâz
éz mnina sta ta bem sfôlone vive ?!
Mà
despôs, és cumçà ta gostà...
anton, fui massâja té fartà q'saké
(grôgue d'arroz) ta tchûvé, ptà
té pa ôie... Um SABURA d'mâtà sem
igual, moda és bem contà despôs.
Despôs d'aqés três dia bem vivide, na terra
d'Japon, és vrà pa bôrde, cansôde
ma tude contênte fliz e cma ca pudia tchà d'ser,
ubrigaçon mandàs log pa ptà môn
na trabôie.
Era
trabôie e mas trabôie qés tinha tchôde
na bôrde d'tanker, inda por cima q'um calor q'prà
là tinha trançôde q'aqél spêsse
d'gàita, daqél bon Saké (na lugar d'aqél
gruguim d'nos terra, qé pra là ca tinha ôte)
q'aqés japonesa intchis na bùtche, pra là,
bem intchîde !
Es
naqél labuta, ta limpà convés d'vapor,
debôche daqél quintura, bem parcés um
CÔRVE, sempre ta vôàs, purriba d'sés
cabèça! Chatiôde q'prisença daqél
NIMAL, qés dôs cumpâde, jà bem fcà
prop zarôde, qé CÔRVE na nôs terra
é pôçe gorênte (q'trazé sô
âzàr).
Inda por cima, qél CÔRVE, n'um descontra d'matà,
moda s'nada fôsse, sêntà, fcà ta
spiâz ta trabaià ! Anton, cumpâde Jôn
Cabral e John SaNinclàu, pô log ta scônjurà:
- bà sombrà bo mãe, Fi d'Cadêla...
Nôs
Jôn Cabral, mnine d'Soncent, pô log ta cré
dà pa spêrte, rufnà qél CORV um
bassôra ! CÔRVE squivà, bnitim, mâ
fcà tude sempre là na sé lugar... John
d'SaNinclàu vrà él dzé: - bi cumpâde,
dja bocê nôtà cma tem CÔRVE na tude
parte d'Munde ?! Pâtché, a mim um pensâba
cma tinha CÔRVE sô là pa nôs terra
!
Anton,
Jôn Cabral pêgà rufnâl um balde...
Mesma cosa
CÔRVE squivà fcà là,
tude paradim, sem mexé, pa spônte daqés
dôs cumpâde, amigue e cumpanhêr...
P'és consolà sés cabeça, qé
jàs ca tàva ta podé q'aqél BITCHE
D'INFËR, és dzé cma qél CÔRVE
tàva ta dà pa SPÊRTE, ma q'és dôs
juntôde tàva ta bà mostràl regra
d'bom viver !
Mà
là anton, é q'fui piôr, té q'Lorêta
Sentàs Pél (ingône) qé tuds'dôs
juntôde tentà mostrà qél CÔRVE
sés spêrteza...
Dà és rufnàl qél balde chéi
d'àga, ma tude cosa q'és tinha na mon, prop
pa matà... CÔRVE tornà squivà e
fcà tude là, ta spiàs...
Sem ricûrse e desmoralizôde, complêtamente
vincide paqél NIMAL, és lançà
cumpanher inda assim uns palavrinha d'consolança: -
bom cumpâde, ca nô cânsà cabeça
mas q'éss BITCHE lissim, qé él é
prop spêrte !!!
Spônte
géral, basta és ca qriz nem crêdità,
inda màs q'aqél calor, q'sés spêsse
d'Saké, qés tàva... Mal és fetchà
bôca, anton qél CÔRVE po ta falà,
él vrà pà és q'um façura,
él dzês: - Adêche Tchêps, ôm
ca bzôte bôda, qé mi também mi é
MNINE D'SONCENT.
Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)
|