|
CAMIN
D'SANTME (ONES 1950/1960) Fui nun daqés dia d'vent d'1956 q'Quanza, qél vapor purtugés d'canùd prét, moda un pòss gorént, pa primer véz bem bscà qés primer contratod d'nha terra Cab Verd pa Camin d'Santmé.
Pa qem q'ca sabé, Quanza éra un paqét d'passagér
q'portugués transformà, na cé purão, pa
carrégà, hom q'amjer misturod, sem dò nem pièdad,
moda na temp d'scravatura! Moda se fosse ahoj, un ta lembrà
q'un grand tristeza d'tud qés gent puste na bicha là
na porta d'scritor d'José L.Santos rua d'SantAnton, pert d'nha
casa ta bà dà nom, isto é, ssinà qél
controt pa bàss trabaià na roça d'Santmé! D'véz inquand, na méi daqél bicha, tàva parcé un càra o ote d'alguns amig màs bédj, moda Pol mà Pirra d'Nh'Antuninha, Cùk d'Brinquim, mnins d'nos rua d'Sanbandera ondé q'nos tud crià. Anton mi, dboch d'nha inocencia prop d'idad, un tàva perguntàs porqé?! Cés resposta era: carvon cabà, catém carvon, nos terra catém ricurs du q'jàl dà, jàl dà… Pa mi, q'nhas dzassèt one e nhas très por dia garantid na mèsa, era dificil, apsàr d' nha grand tristèza, d'comprendé na épca dimenson daqél grave prublèma, e t'oià quàz tud nhas amig d'infancia ta bài pa un dstin daqél chéi d'incerteza. Inda
màs, cstumod t'oiàs tud dia ta ptà qél
bote na mar, là d'nos praia, pa bàss roçégà
qél carvon, chùt (reste d'carvon q'tàva qéi
na mar) d'carvoer, q'fcà na fund d'Baìa d'Port-Grand,
inda um dàta d'one, pa sustent d'nos pov! Q'aqél partida
d'céus, nos rua tàva ta bà fcà baziu e
chéi d'tristeza, moda aliàs él fcà prop! Panorama
d'Camin d'Santmé, nhas gent, fui cosa bem triste q'marcà
q'férr quent na cé càrr tud Cab Verd e cé
pov, inpèse. Aqél quintalon d'antig Miller, chéi
d'aqés bàrràca, d'improvis, sem ninhun higièn,
ta récébé gent d'tud nos Ilha, em spécial
d'SintAnton, SanNiclàu etc… sustentod p'admistraçon
d'Ilha d'Sãocent num confuson sem fim… Quanza
dspos tàva rumà pa Santiago-Praia, ondé qél
tàva bà compléta cé carga d'nos pov martir,
daqél nov forma d'scravatura. Là na nos rua, sem excepçon, tud nos, mnin, q'gent grand, bà cumpanhà qél prùcisson d'pov naqél rudiàr d'Igreja, dboche d'un tristeza tão grand, q'té loja d'nos rua fchà. Daqés cosa q'ta marcob pa tud temp, e q'so màs tard, dspos d'grand, é q'bo ta bem tmà prop consciença d'tàl realidad. Spétacle
q'qem vivél cata podé sqçél, q'tud spéç
d'instrument ta cumpanhà qél triste cantiga, viola d'déz
corda, violão, bantch, cavaquim, pander, n'un spontniédad
popular d'un força sem limit. Rancod dà là d'fund
d'alma sofreddora, éra tud qél POV ta cantà,
dboche d'un tchor, chéi d'ràiba, mà q'força: -
Oi tont corré pa riba…Oi tont corré pra boch…préi
sim rum sim direição… Nossa
Snhora da Luz ta cumpànhone…Snhor SãoVicent ta
zlévione pa no Dalà
d'Igreja, directament pa càis, pa qél trist imbarqe
q'quàz tud Sãocent t'oià qél situaçon
d'cé pov, q'un ràiba d'gaita, sem podé fazé
nada! Nos falecid e grand poeta Gabriel Mariano, na cé poema
(Comissàrio Ad Hoc), ta traduzi bem tud éss situaçon! Tud'iss,catinha razon d'ixisti s'tud pruvdencia tivéss sid tmod na temp e hora. Basta fazé um comparaçon mà Canàrias, q'menus condiçon na épca q'nos, pa tud Criol comprendéba situaçon e d'dondé q'erro bem! Jà na fin d'ones 1940, Holanda tive propost instalaçon d'un rafinaria d'pitrol, q' un ligaçon ta bem d'Curaçao-Antilhas (cumpainha Stander Oil) là na Sãocent, o q'tàva dà lugar a trabòi pa tchéu gent e evità tud éch crise q'nos pov conché. Fui
propost, naqél temp n'Assembleia Nacional na Portugal, mà
tropédiòd pa nos representant, députòd.
Tud iss, na temp d'prisença d'inglés na terra, e qés
acord bilatéral d'cunviniença… Clàr, costa
na tchon…dnher na mon!!! Nos Port-Grand d'Mindel, q'jà tive quàz 100 vapor fundeòd (fotografia féte pa noss falecid amig e Snhor Lionel Madeira) na cé Baìa, e q'tàva rendé um troq gross pa Cab Verd, pamod cé posiçon geogràfca néss Mundo, via d'comunicaçon internacional e d'tàl manera q'sempre dà pa pàgà e sustentà gent d'tud Ilhas na épca. Mà
cma nunca nos Port fui modernizod qond era precis: falta d'àga
doce, falta d'un càis custàvel, falta d'pipe line e
d'tud q'un bon Port d'mar daqél divia ter tid. Mà, por
fàlta d'qem bzot sabé…CATIVE! Anton,tud muvimént
fgi, o pa Dakar o pa Canàrias, assim cumçà mort
d'Port Grand d'Sãocent Cab Verd, qé tud vapor cumçà
ta fgi d'él ! Nun
altura, fui té falod na franquia d'Port Grand, moda fui féte
q'Ténérife na Canàrias o q'pudia ter dod un grand
pintch na dsinvolviment d'terras d'Cab Verd, mà por causa,
d'tud q'és acord, intéréss, dnher e falcatruas,
no fcà sempre na rétaguarda e ta vivé d'sperança
… Mesma
cosa,contçé q'DjaSal e cé bon Aeroport Internacional
q'talione fazé. Naqél temp também potugués
ca fazé nada d'nada pra là. Ech tchgà té
perdé FIR d'zona q'bà pa Dakar. Flizmente q'bem indpendencia
e salvà situaçon d'tud o q'fui recuperod e màs
algun. Résultant
d'tud éch prublèma criod pa tàl situaçon,
q'cative razon d'existi se nos responsàveis tivéss trabaiòd
drét pa terra, sem pensà so pa cés intéréss
e pé d'barriga. Criol na Mund,catàva conché o
q'quàz sempr él conché…miséria, fome,imigraçon,
etc… o q'nos tud sabé e q'qem tem consciencia ca podé
négal!!! Por
iss, mute cunsidraçon pa éss pov spaiod na Mund, q'sempr
vivé d'spérança, e q'cénom é CABVERDIANO
!!! Zizim
Figuera ( José Figueira, jùnior) |