|
ERNESTINA TA CAMBÀ NA SUL Moda de custume, tude dia datarde, depôs de nô ter cumpride nôs obrigaçon de estudante, malta adolescente tava bá dá quel passei lá pa ponta dantigue cais dAlfandga, moda num espece dum peregrinaçon, sempre ta espiá pa mar ccabicinha chei de sonhe. Ma quel dia lassim, era um dia bem especial, quê era hora di bai sisti junte ma tude quel pove derriba de cais, quel marabidjoso espetacle, doiá Schooner Ernestina ta cambá na Sul, na caminho di América (moda naquel morna dAmandio Cabral e Tadina). Csês dôs grande mostre e vela brónc tude aberte, além ta bai, coloride de bromedje paquel luz de pôr de Sol prop de nôs Baia dIlha de Monte dCara, num dêcor que ca tem igual na Munde. E era naquel tempe que tude criston tava senhá de bai pa Merca na Ernestina ô Madalane e nôs toial além ta bai, carregode de gente registode de marinher pas podia ter entrada e depôs fecá pra lá ta bescá vida. Sô de pensá, tava fazê nôs tude jovem já ta querê emancipá, fecá ta senhá, sentode naquês malagueta de marrá vapor na cais, ccara pa mar ta perguntá dentre de nôs mesme, quonde é que tava tchegon nôs dia?! É de lembrá moda se fosse hoje, daquel incontre de três geraçon diferente naquel tarde derriba de cais, Nhô Toton e Nhô Kaputo sempre csê tchapezon na cabeça, moda de Texas ma sê canhote dorode na boca, antigues marinher reformode daquel vida de mar na Merca, ma Armando de Nhô Matchin rapaz já de sês trinta ône, natural de DjaBraba que tinha binde tentá sê sorte de parti naquel dia na Schooner Ernestina pa Merca. Cosa que sel cunsiguiba, tava dexá tude sês amigue pa trás csodade e coraçon chei desperança. Quês dôs lobe de mar, sempre que nô tava incontrás na Cais DAlfândega ô na Praçinha dIgreja que era também um daquês grande ponte dincontre de Mindelo de tude dia plumanhã (praça dingraxá sapote), ês ta tinha sempre mil e um stora pa conton, de vida de criol, dês de tempe intigue, naquel camin de mar de mar e terra de Merca. Pa do quês uviba contá pa familia, sês bisavô, avô e amigues na States. Cabverdiane, cumeçaba ta tchegá na Merca dês de fin de sécle dezasseis principe de sécle dezassete já naquês Schooner de pesca de baleia. Sobretude bode de San Ninclau, Fogo e Brava, mode ser bons arpoer de baleia, moda John Silva e Tony Daggoo, que aliás té Herman Melville que escrevê storia de Moby Dick, quel tal baleia branca que lavá pa funde ma el tude tripulaçon de naviu daquel diabolic Capiton Ashab que tinha ela dode caça, já ta falá dês dôs grande e famose arpoer cabverdiane, na sê livre escrivide e publicode na 1851.
E cma moda ês tava contá, naquel tempe pesca de baleia na costa de Merca tinha grande actividade na lugar na época e que tava impregá tcheu cabverdiane, tê que Nhô Toton ma Kaputo, na relate de sês stora ta lembrá bem quonde ês tava betá balde na mar, quaga tava bem quente, mode prisença de Gulf Stream. E quonde nera época de pesca de baleia, ês tava bai trabaiá na terra ta panhá cotton (algudon) ô enton strawberrys (morangos).
Ma, cma el era cumpanher e malta tava gostá tcheu del, el ca fecá el sô, assim tude quel tempe quel tive ta esperá sê vez dimbarcá pa Merca, el fecá ta vivê ora na casa dum, ora na casa dote num bom imbiente de solidariedade. Assim, el ba ta convivê ma gente, tê que tchegal sê dia, um one depôs, também dimbarcá prop na Ernestina, quê quel papel que faltal fui de marinher, ma cma el tive ta trabaiá na Novas dAlegria, capton Alberto fazel el. Rapaz inda nove, lá bai nôs Armando embarcode de marinher na Ernestina, galanti goexpresson quel tava gostá dimpregá pa traduzi nôs tude sê gratidon de tude o que malta tinha fête pa el quel tempe tude quel passaba na Soncente longe de sê familia de coraçon pertode. Inda depôs de tcheu tempe, el fecá ta escreven uns carta postal dMerca, tê qonde el cunsigui, pô tude sê familia lá ma el. O certe é que Schooner Ernestina ma Madalane, durante tcheu one foi socorre de pove de Cab Verd e abertura dum porta pa Merca. Enton, na cais dAlfândega dia de partida dArmando que tava lá tude feliz e nôs dês vez ccoraçon pertode, tava também tude quel velha guarda de criol mercone, Nhô Kaputo na estile incunfundível de tchapezon on Texas way canhote na boca ta falá quel criol sabe mei rastode mercone chei de ya...ya, ta bá ta trá sês longue femaça e ta betá cada storia, ta fazê pove cada vez más bem ta tchegá. Pa ês criol mercone bedje, vida ta tinha sempre um nuvidade pa contá, quê tcheu dês era home que trabaiá cjuize num vida chei dexperiença. Ês tava contá chei danimaçon e que data bem precise tude quês peripécia de sês vida dépoca demigraçon, quês passá. Na guerra de Merca ma Japon, el ma Nhô Iszê Pardalim, fui prisioner, de japonez na Filipinas, quonde ês foi tropa sob bandera mercone. Lá era dure duvil contá, ês prisioner de japonez e sês educaçon de bushido obediença. Enton, el tava contá manera quês foi mal tratode.Tude dia plumanhã, japonez tava pô el Kaputo ma Iszé Pardalim ta dá cumpanher na cara, e era rije, quê senon, quês soldode ê que tava dás ma era de pau bem dode. Enton. el tava fazê tude gente arri, quê cma el era más forte, el tava dzê sê cumpade Iszê Pardalim pa guentá que coraja, quê el sabia cma nera dcoraçon quel tava ta dal quês bofatada... Enton, malta tava arri, el depôs num ton grave, tava dzê pa malta: - Ei ca bsote arri de favor!!! Ma depôs, quonde tropa mercone de raforce desimbarcá na Filipinas, ês tive sorte de estode vive e ês fui libertode e, assim ês pude voltá pa Merca, ondê que log quonde ês tchegá ês bá tudes dôs, rudiá Igreja pa dá Deus Santas Graça de dexás voltá cvida. Sem contá quel fase inicial demigraçon mode pesca de baleia.Tive inda assim, dôs muvimente distinte de bada de Cab Verd pa Merca. Um, quonde Mercone durante primer guerra mundial, fazê um politca liberal demigraçon. Ote más cunchide pa Circular ondê qualguns home, isolode, sô tava bem pa ganhá quel dnher e vrass depôs pa sê terra. Tive aquês que fecá pra lá, na region industrial de textil de Nova Inglaterra, ma sempre nideia de juntá quel truquim e voltá tê hoje pa sê terra Cab Verd.Ma cma depôs, quês home cunsigui fazê bem sês familia, enton tcheu dês depôs instalá na área de New Bedford, Providence etc... Moda Nhô Toton, tchegá de contá já cum grande tristeza na alma, na 1965 fui últeme viaja que Schonner Ernestina fazê pa Merca e nôs Armando fui daquês últeme que tive quel sorte e ocasion. Ma, já nês espace de tempe Merca jà tinha tonte Criol cma tem na Cab Verd. Intressante na storia de vida de Criol, é que Criol é sempre quel pove patriota e amigue de sê terra Cab Verd que Deus dal. Mesme depôs de tonte one e de tonte geraçon, inda bô totchá sempre fidje de Criol nascide seja na Merca o na qualqer ote parte de Munde, que ta dzê cum certe orgui: - Ei, mi ê nascide li, ma mi ê fidje de Criol! Certe que tempe bai ta passá e cosa muda tcheu. Hoje em dia davion dentre duns hora bô ta na Boston. Ma, nunca nô podê dexá de falá nem desqueçê de tude quel grande sirvice que Ernestina, Madalane e Maria Sony prestá naçon cabverdiane e sê pove de Cab Verd durante tude exe one que já passá. Madalane e Maria Sony desaparcê inflizment de circulaçon. Ma Schooner Ernestina ta continuá texisti, graças a um grupe de Criol e tcheu simpatizante mercone, moda Traudi Coli e tude um grupe, que ti ta tentá salvá Ernestina, dês done 2004 pal ser patrimonio Storico de vida de Cab Verd e cabverdiane. Ernestina, grinhassim ta bandonode, lá pa na cais de New Bedford cfalta dser reparode e ser relançode, mesme de naviu escola ô museu. E pena, realmente um naviu moda aquel que prestá tonte sirvice e dá vida a tonte gente de sê terra Cab Verd, estode hoje em dia ta cabá assim lançode na esquecimente...
|