|
CARPIDÊRA D'NÔS TERRA
Sentôde naqel bônque
d'Praçinha d'Igrêja, debôche daqel pé d'bela-sômbra,
ta trà qês ultîme fmâça na sé
toque d'cigôrre falcão, q'mêde d'él câbà.Tàva
André ingrâxador, mâs cunchîde pa André
d'Praçinha, ma tud sés boys, moda d'cstûme pa
cumçà dia na méi d'rabûliçe daqel
pov, q'tud dia plumanhâ tàva passà pra là
pa bâss ingrâxà sapôte e ûvisse alviçra
d'terra. Qél dia, ambiênte
tàva prop muvmentôde qé d'vêspra tinha tîde
mas um nôte d'bôie d'Carnaval là na Cinema Eden-Park
e nôs André, là tàva ta contà sés
ventûra d'él q'tud ône, sé prazer naqel
épca era bêsti d'amdjêr e q'amdjêr?! Prêta
liza, dsafôràda, bôa gâja, d'perna bnîte,
dôde d'azête ma xixi sô p'és pudia fcàss
ta brilhà e assim pô tud qés môçe
dsufnôde tràs daqel mascrinha, pa cunquistàl,
pagàl drôps, ma dâl chuclâte là na
cinema, sô pa despôs assim él ter d'contà. Na méi d'tud qél
parôdia d'rizaràda mâ qês stora d'André,
personàja tipico mindlense d'um vez, q'stôra mâ
partida, apsâr d'sés pobrêza, na és ca tàva
câbà pa contà e dverti Pov. André tàva imbalôde ta contà stora d'él mâ um boys, q'naqel nôte d'bôie tinha él tacôde, na catûmba d'fôgo, prop dôde na ela, q'tud vez q'és tàva rancà na bôie qél boys tàva dzél n'uvid: hoje, um tita bà pôbe él, é là na N°13 André tud nocênte
perguntâl - é o qé môçe? Boys dzél
là na tupim
Jà bô sabé? Log André,
largâl na sala e stora tàva ta bà cuntinuà,
qônde bem parcé Gûste Cavirinha, ôte mobîlia
d'terra e''Grande Aventureiro'', hôme d'sés mintirinha
e natural d'Soncent. Cavirinha, Grande Aventureiro
sim! Porq'él bâba pa Timor, contratôde d'Chef Carpintêr,
basta, él ca sabia, nem dà um prêgue na madera.
Da là és mandal p'Angola, lugar ôndé, q'sés
vintûra tinha cuntinuôde, mâ cma él infrontàs
cabeça pra là dmâs, és mandal d'volta pa
sé terra, Soncent d'Cab Verd. Assim él tinha tchgôde
d'frêsque na terra, sempre bajôfe, q'mânia d'Chef,
bestîde sé amdjôr fatim q'él tinha trazîde
mà él da là. André, dzêl
log: puxa Gûste hôje bo ta prôp nice! Gûste,
tud janôta e so ta falà portugues, dzê André
p'él spâtchà, qé él ca tàva
pa mûte conversa, môd'él tàva ta bà
pa Wilson dà un recôde urgent
André, prepârà
sé caxa d'ingraxadôr, él mandà Gûste
pa pô pé na marca. Là, log él dà
fé cma Gûste, tàva também q'uns mêia
mûte bnitim d'um marca q'ca tinha na Soncent. Pa ca sûjàl
sés meia, André mêtél q'és plâina
d'carton dêntre d'sapôte, môde grâxa ca tocàl,
na sé miinha q'él tava q'mûte lûxe e xlîxa. El cumçà sé
trabôie, tud drêt, mâ na fim qônde él
puxà qés plâina d'cartôn d'orêla d'meia
d'sapôte d'Gûste, bem cartôn q'meia e tud, qé
qés garganta d'mêia catinha fim e és éra
d'pônta manga d'un frôque, q'él tinha cortôde
e pûste pa dà stîle q'éra d'sé Tiu
Damata. Nôs Guste, latôze môda él era ca
înrascà q'tud qés gargalhâda d'pov, qé
jà'l tinha cunchîde cosa mâs pior na sé
mûnde d'Vintûra
El trà sé sapôte,
na méi d'gent él tornà cmôdà sés
garganta d'mêia, q'sé sapatim bem ingraxôde, él
rancà pa Wilson, fazé sé mandôde, bà
tchmà Pûtche d'Nha Jôna Carpidêra, qé
sé fîdje tinha murrîde. Basta, na casa, na Tchã
Sûmter tud qés amdjôr Carpidêra d'tchon d'Soncent
jà tàva là tud juntôde, môda era
cstûme d'terra pa bà isdàss Nha Jôna, sés
cumpanhêr, naqel tchôre ritmôde, cantôde,
capâz d'fazé àga sgrtîchi pa cara abôche,
môda bananêra na temp das tchûbas, d'um qualquer
pssôa, pa màs dûr q'él fôsse. De tud Carpidêra d'terra,
qés mâs famôsa era: Nha Jôna Tchôradera,
Nha Mana mãe d'Jôn Ninclàu, Nha Antonha mãe
d'Orlando d'Derby ma Mitchilinha, Nha Maninha d'Tiôfe, Nha Narcisa
d'Praia Branca, tud és d'SanNinclâu, terra q'sempr tive
amdjôr carpidêra d'Cab Verd, moda stôra ta contà. Rancôde q'aqél
tchôre: na tôn, d'ahhhh
Mansim (nôm, q'tàva
dôde, na tchôre d'casa d'môrte sempr q'um anjim
tàva morré), q'aqél lênçe brônque
abêrte drriba d'perna, ta rolà, desrolà, tornà
rolà, dvagarrim
naqél ahhh
Mansim
Um smâna antes, fui pai d'Lulu q'tinha mûrride là na Rbêra Bôte, mâ cma él ca tinha mãe, e él era piqnim (10 ône), um daqés amdjer parcé pra là e tmàl conta d'casa. Na dvera, ela pô tud na orda dirigi sé tchôre, té intêrre d'pai interrôde tu dritim. Mà despôs, ela fcà uns dia lorgue, inda là na casa ta dirigi e Lulu, piqnim cuntinuà a ca dzél nada, assim él tava tchà Nhanha, fazé tud q'ela qria. Despôs, flizment sé rmon Manel bem d'Merca, bem bêscal. Mâs tarde anton qônde
Lulu, bem vrà hôme grande, é q'él bem comprendé
e tàva contà tud gent, qél interéss q'Nhânha
tive d'fcàba là na casa. Ê q'sé pai tinha
um lujinha e Nhânha sabia, ondé q'Pâ'Toi tàva
gordà tud qés grogue q'ela bibé té qônde
câbà e ca tchà nada pa tistmunha, pa sé
rmon Manel. Na môrte, Nho Vitorino
Bettencourt pai d'Chico, Pidrim Pôle, Bête ma Sr.Eloy,
là ca tive, nada q'dzé e tud corré dritim, qé
qél tchoradera fui drigîde pa Nha Jona mãe d'Pûtche
e tud sé grûpe famôze d'terra, q'log q'ta tinha
um morte na tchon d'Soncent, ela mâ sés cumpanher é
q'pov tàva séi ta spià. Sempr tàva parcé
qés rûsga, manhôze q'sabia q'là naqés
casa môrte pudia ter qél bom grogue, lôrgue, anton
és tàva gostà de dà pa tchoradêra
moda Lêla d'Pêd'Sêron, q'mûte gent ca sabia
s'él era môtche ô fema e Aimônca, tuds'dos
q'mania d'carpidêra. Assim fui, là naqél
casa d'môrte d'Nho Henrique d'Pallha Carga, hôme mûte
ruspeitôde, ôndé q'és tinha trazîde,
côrpe d'um amig d'séus q'tinha môrride na Calhêta.
Aimonca mà Lêla, qônde és oià tônte
grogue là naqél casa, ôie vràz azul dà
és resolvé, sentà banca là, sem dia d'bài.
Anton és pô ta tchorà, q'uns bêrre e mas
bêrre q'nñera tchorà, nñera nada. Na méi daqés bêrre d'Lêla mâ Aimonca, Nha Jôna mãe d'Pûtche, mâ Nha Mana, ca pûde resisti és vrà mâu d'munde, q'um râiba d'matà naqél criôle d'fûnde d'SanNinclàu és dzé, gritôde pa tud gent uvi: nh'mãee?! Djôa câra d'éss
dôs pârbiça, djàz bem mâ é
stragône éss tchôrre!!! Dône d'casa rêagi
log, él dàs um bom grogue, despôs él fazés
pô pé na mâma d'cadera e cambà môrada,
sô pa és ca bà quebràss qél rîtme
daqés carpidêra, q'tinha té là sîde
tão bem guentôde, na ruspêit e fazé bem
na pov e desconçe d'aqél alma d'Deus. Agora éra vez d'isdà,Nha Jona Carpidêra, mãe d'Putch, q'tinha pirdîde sé nitim, q'tud qél pessôal moda un dzé na principe d'éss storia, jà tàva là preparôde e rancôde ta guentà qél tchôre, ta sperà, Gûste Cavirinha mà sé amigue Pûtche. Mà Guste, târdà
recôde, qé qônde él tchgà na Côré,
q'éra camin q'él cortà mâs pêrte,
pa tchegâss na Wilson, él incôntrà, bà
ta bem d'um guerra famôze, q'tinha bînde d'bôrde,
d'lântcha d'méi d'Baìa, pa praia d'Coré,
frisquim
d'ninhum manêra, él ca tàva ta bà
tchà passà, qél guerra, sô sim. Djôsa P.mâ Batchinha d'Nh'Anton Bâtcha, môde um stôra qés tive na bôrde. Log um dâta d'gent, na praia fazé qel rôda d'cstûme ta sperà Djôsa P., q'ninguém tàva pensà brigà mà él, q'aqel peitâça q'tàva valé pa quâte... O q'tinha qél pov
tud intrigôde, qé nôs Batchinha era môda
um fiu d'linha e Djôsa tàva ta bà rolàl,
moda um fûlhinha d'papêl d'cigôrre! Anton, suspênse era grande mâ Bàtcha resolvé qél stora ''one time'' na dôs minute,pa spônte d'pov. Êl trà camisa,
él rufnà, él pô Djosa posiçon d'bôxe
él sperà Djôsa P., rûfnàl qél
nhâme d'môn pesôde, él squivà, passàl
por bôche d'sé brôçe, abril guard ,bâ
ta squà, él bâl na boca d'stôme, sô
él dà um palmadinha d'amiâça, naqél
stôme d'aço, d'Djosa P., él bà ta dzêl:
prôxima vêz
C U I D Ô D E!!! Anton, Djôsa tud spantôde, ca qris nem cardità, él mâ sé pov tud môrte d'rise, caîde là pa tchon, q'nôs Pûtche, jà bînde d'Wilson mâ sé amig Gûste, mitîde também naqél rizarâda, fui um côsa sô. Pôque a pôque,
Gûste câlmà e bà ta tmà conscience
d'situaçon, él mândà Pûtche parà
p'uvil, él dzél, p'és bàss pa casa depressa,
qé tinha cuntçîde un desgràça na
familia. Mà Gûste ca qris dzél, qem era! Qônde és tchgà
na porta d'casa, na Tchã d'Sûmter, Pûtche q'jà
tinha um dûvda, comprendé log e tmà conscênça
d'situaçon. Êl entrà, él oià qél
cachûnzim, d'sé fîdje na méi d'casa, él
 NHA FÎDJE
 NHA FÎDJE
 NHA FÎDJE
Anton, sé mãe
magoâda, Nha Jona Carpidêra famôza, mà tud
sés coléga argui és brâçà
Pûtche, q'tàva tud sconsolôde ta cuntinuà
ta grità e num sô vôz, és pô côsa
na lugar assim d'éss manêra: Ô Pûtche
Ô Pûtche
Ô Pûtche
calààà
qé bô ca sabé tchôràaa
Assim, Pûtche incontrà
sé calma e tud qés amdjôr Carpidêra d'terra,
amiga d'Nha Jôna, pûde cuntinuà sés tchôre,
q'aqel linçim brônque drriba d'perna, sempre ta rolà,
debôche daqél rîtme, particular à parte
sô d'séus, capaz d'vrà tud gent, d'tripa coraçon
e d'entrà na pêle, daqél sûfrimente d'gent
d'casa. Zizim Figuera
(José Figueira,jùnior) |
Comentários
| Henrique
De Pina Cardoso hpcardoso@mail.telepac.pt Gostei: Muito Concordo: Plenamente Comentário: Aqui está um trabalho para os sociólogos e outros ...logos, dedicaram o seu tem de pesquisa assim como das gentes da literatura puderem retirar as devidas conclusôes. Zizim escreve com alma, alma da língua de Cabo Verde, alma do povo, memória daqueles que nos antecederam.Como será possível ignorar estes textos aqui publicados, que na minha opinião tem um valor incalculável, pelo seu carctér e atitude dum povo com mais de 500 anos. Que fazer com estes textos riquíssimos em notícias do passado, duma vivência irrefutável pelo seu caractér humano. Obrigado Zizim Figueira pelo tesouro Caboverdeano que trazes ao nosso conhecimento nesta fase difícil do Crioulo de Cabo Verde. Mais uma vez todas as palavras ditas terão muito curto alcance, por que o valor deste trabalho é incomensurável. Mantenhas desde cá do exílio. ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------------------- |