|
UM LIÇON DE CURRIDA Sentode na porta de sê casa na rua de Morguine, moda era custume, Nhô Pitra um figura Mindlense de respeite, pai de geraçon de múseque moda Muza grande clarinete, avô de Duca ma Luis Morais otes valor que nôs tude conchê, já reformode diasá de Cumpainha Wilson & Sons, tava estode tude dia que Deus tem na cruz, derriba de sês quaz noventa one, ta femá sê canhote pa sparajá vida e bai ta ijdal passá tempe. Ma, cma quel rua era um rua de grande movimente na época, assim el ca tinha tempe dinfadá, quê tude gente tava dal fala e na mei de dôs dede de conversa el tava bai ta tmá fê de tude e fecá ta sabê de tcheu alvicera de terra. Assim, nôs grupe de escola de boxe quera más ô menes uns quinze, de casa de Pa Quim Xavinha, tava passá na hora de treine de corrida, quaz tude dia na sê porta ta tchincá (corrê devagarin), direçon Morre Bronc, más ô menes uns oite km. de morada, bai e bem. Tude quel força de preparaçon era pa quel volta Inter-Ilhas, show organizode pa nôs falecide e grande amigue Artur Boxe. Enton Nhô Pitra, grande desportista de terra, sobretude na cricket, foi amigue e cumpanher ainda de mute geraçon de malta na cuntinuidade, daquel bom tempe de Soncente de 1935, de Nhô Fula, Adolfe Djuff, Ti Tchutche de Noba, Damatinha, Tiu Pdrim, Quim Xavinha, Jonas Wahnon, Djô Figuera, Tchasse mas cunchide pa Lela de Nê, Jon Doia, Tijim, não sem esquecê quel grande bolador de tude tempe, que foi nôs Batchinha dNhAntone Batcha e más otes, que traba ingles tara, na tude sês team de cricket que parceba na época na Soncente lá naquel esterode de Tchã de Cricket, na Tchã dLicrim. Sem nô tmá fê, já tinha tcheu tempe que sê prazer, era fecá ta goitone passá sem dzen nada, até quum dia, depôs daquel bençon, el cuvdone pa sentá e fecá ma el um csinha na sê porta, o que pa nôs foi um honra, mode respeite que nôs tude tinha pa el. Penton el ba contone sês façanha dum vez, moda ta querê recuperá sê tempe de rapaz nove, um tempe pirdide quel sabia, cma já ca tava bem más. Assim, log que nô sentá, sê primer cosa quel dzen, foi: - Dexam da bsote um consei. Bsote ê tude nove ma bsote ca sabê corrê. M ta estode li, diazá toiá bsote ta bai ta bem ta corrê e diazá m tava graça de dzê bsote el, quê o que bsote tude mestê dvera ê dum bom liçonde corrida, pa bsote podê prendê corrê. Ma, um dia dês li, m sabê quem quum tita bem ranjá, pa dá bucis, um LIÇON DE CURRIDA. Nôs, naquel fuga de nôs vinte one, força didade, preparode moda nô tava, nô fecá tude intrigode, caquel fala firme de Nhô Pitra, quê nô ca tava toiá na Ilha na época quem ê que preparode moda no tava, era capaz de desafione ?! Enton, pa curiusidade, ma sempre na respeite, nô perguntal quem era? Ma el, mute segure del mesme, cuntinuá csê calma ta trá quês long femaça na sê canhote fete de pau de laranjera binde de SanAnton e cum surize na conte de boca, el ba ta dzen: - CALMA MNIS! El csês oitenta e tal pa nove one, sempre csê bom mimoria, ta cuntinuá ta fazê tude gente arri, quê da lá de porta de casa, el tava temá fê de tude cosa e, quem passaba na rua sem dal fala, log el tava reagi. Sê Rua de Morguine que foi assim butzode pa pove de Soncente, mode Morgan um grande ijgador de cricket inglês, impregode de Wilson & Sons que, tude tempe quel vivê na terra, tava passá pra lá tude dia, sempre a pê na hora de bai de bem de traboie. E, durante tcheu one, foi um rua bastante muvimentode pamode ser ponte de passaja de tcheu trabaiador de Corê ma Wilson dia e note sem pará e quaz tude ês, tava conchê Pitra, quê el também tava conchê quaz tude ês e sês storia. Nôs la na porta, ta bibê um ága de tumbarina, fete pa Bia sê amdjer, parcê FANHA, ote figura Mindlense, cunchide pa sê cara tude riscode moda escultode pa força de canivete, ta bem cum fusca de matá, sempre ta rintchá cdente dum manera tão forte que gente tava tuvil dês de Praça Estrela tê fim de rua de Morguine. Pa trás de Fanha tava ta bem também, Fêls dNha Carlota, subrim daquel amdjer de rua de Coque, que tava trá gente plia na oie. Nhô Pitra, log quel oiás, cumeçá ta contone storia de vida, de cada um dês. E depôs de más uns dôs bom fmaça na sê canhote, el cumeçá cstoria de FANHA, quel tava conchê bem, quonde el tinha binde de Lisboa, formode carteirista ma que vrá tava fazê assim na Soncente, sô quonde el tava estode tmode cóc. Quê depôs, hora que cabeça de fusca tava passal, log el tava ba intregá quel cartera, ô ote cosa, na sê done, pal provás, cma el nera ladron. Nhô Pitra, cuntinuá: - Prova ê quum vez, na correie, cum jornal ta finji alê, el traba Sr.Dr. Daniel (nôs grande dator na época) sê caneta de valor, de manera tão bem fete que nem Dr.Daniel ca dá conta! Enton, nôs FANHA, naquel ote dia, log ba leval sê caneta. Enton, Dr.Daniel intrigode, agradecel e inda dal vinte escude mode estima quel tinha pa quel caneta. Depôs, el perguntal chei dadmiraçon porquê? FANHA tarri, sô dzel cma era pal ca perdesse mon. - Fêls de Nha Carlota, heroi de Soncente, pa ter salvode um monzada de gente de morrê fogode, na rua de Coque, num dia daquês tchuvona de matá que tava cstumá dá na terra, tude dez one. Senhor Fêls, cum corda marrode na cintura e um monzada de gente sebide derriba de cume de casa, pegode ta puxal na corda, cunsiguiba salvá tcheu gente naquel note infernal de rua de Coque, tê um tia dseu doitenta e oite one por de Nha Carlota que tava custumá trá tude gente de terra plia na oie. Imbalode quel dia moda el tava, enton foi storia deriba de storia ctude gente seguerode tarri daquês partida de Nhô Pitra que ta tinha sempre más de mil e um storia pa contá sê pove, o que pa sê idade e experiença de vida era bem normal. Nôs tude lá tarri, esquecide de munde, el vrá el dzen num ton grave: - Bsote podê cuntinuá li tarri nhas bajufin, quê Pitra ca ta esquecide de bsote e jam tem nha arma secreta, pa pará bsote quês carririnha de burre.Eheheh!!! Ma nôs, na mei daquel dambiente sabim, nô ca ligá e nô sei da lá nô bai cuntinuá nôs treine de currida no dure, moda de custume, tude terça ma quinta-fera ora pa Morre Bronc, ora pa Rebera de Julion, tê na nha Camila de Cafê Cantante ô as vez Fazenda Real, Almeron, Pedra Rolada, Compe de Jogue etc. Ma, más era pa Morre Bronc, quê assim tava tem tcheu malta e nôs sempre sem descunfiá, cma diazá nô tava estode ta ser siguide, pum antigue corredor de funde, pessoa que já nem nô ca tava ta lembrá, pa tmon pulse de nôs treine de currida, na pessoa daquel Senhor por nome de Ti Djô Figuera, nha pai. Já tude cumbinode ma Nhô Pitra e más otes amigue. Quem ca conchê, Ti Djô Figuera na sê tempe, figura popular, ligode pimbigue, ma sê terra Cab Verd, pamode quel team más popular de Soncente, senon de tude nôs Arquipelgue na época e quel dedicá tude sê vida, por nome de CLUB SPORTIV MINDLENSE. Ti Djô Figuera, que na sê tempe praticaba sempre de bom moral, quaz tude espece de desporte moda: - foot-ball, cricket, golf e sobretude currida de funde, 2500 (dôs mil) 3000 (três mil) metre, ondê quel foi campião um monzada de vez e tive pa rival sês amigue, moda Manuel Morais Silva, más cunchide pa Senhor Lela Miranda, Lulu Barbinha, Teje, Quinquim de Castilho, Adolfe Djuff de Fàbrica Favorita etc etc. Basta, tê data de hoje, nô tem quel placa caquês ditos, de nôs leader Nacional, Amilcar Cabral, que na época, estudante e presidente dAcadémica do Mindelo, já reconheçeba na Ti Djô Figuera sê valor e grande acção na vida de desporte local. Enton, Amilcar Cabral naquel placa mandá gravá o siguinte: - « Haja uma educação e actuação como as que o Figueira mostrou durante um quarto de século de vida desportiva, e o nosso desporto serà aquilo que nós todos desejamos ».
E, se ca fosse quel cadeada injuste quês dal na época, pabuse de corpe e prepotencia, depôs dum ter binde pa estranger bem ganhá nha vida, pa cabá de criá nhas fidje, sô pamode el ter trocode um patrice de terra $10 (dez) US dollars um dia dmingue, B.C.A. fetchode, pel pudesse ba matá sês fidje fome, de certeza inda el tava vive. Um home daquel, honra seja feita e nê por ser nha pai, quisdá sempre gente de sê terra más tê du que sês prop fidje, pa bess espiá vida na estranger na tempe que terra tava mau e sem exploraçon de situaçon de cada um, moda tcheu sem escruple que na época proveitá e tava dá um, pa tmá dez.Devia ter side tratode cmas consideraçon. Inda bem, quel tive sempre sê pove ma el tê na fim. Perdoá ê esquecê, moda ta dzide, ma gente nunca ta esquecê. Smeme assim, tude sê pove de Soncente, e um grande parte de cab-verdiane que tava conchel cma bom patriota quel sempre foi, dal sê bom apoie moral na época, tonte na terra cma na diáspora, ondê que tê inda tem tcheu que ta lembrá dês bem triste stora... Ma Conte vai atrás, quê ocasion pa falá dês passaja triste de vida de nha pai ê cosa que ca ta falta: Atleta Ti Djô Figuera, na one de 1960, já tava c 56 one didade, ma tava ba ijgá sê golf quaz tude dia, pa mantê forma. Assim, tude vez el tava bai a pê e bem pa casa ta corrê. De vez inquande na conversa, el tava dzê pa tude nôs malta de vinte one, na hora de treine de boxe la na Sociedade, mi, Tchabal de Pa Quim Xavinha, Chic, Toi, Luiz, Jack de Beta, Bronc Willich, Dindin, Bucxim, inquadrode, pa nôs grande boxeur Newton Gerê, cma um dia, se nô quizesse, el tava gostá de bem ma nôs, ta corrê. Malta, mute cunvincide, tava arri pafronta e tava respondel: - ô home de Deus, bocê ca ti toiá bocê idade? Ma el, sempre ta bescá malta, tê que malta um dia cabá pa mordê ninzol. Enton, fui dzide quel ok a Ti Djô Figuera, pum dia quel tivesse na disposiçon, el podia cumpanhon. Maior asnera, nô ca podia ter fete quel dia, quê quel cosa tava já tude mute bem cumbinode, ma Nhô Pitra que ca tava ta esperá pa más, e fazê corrê quel alvicera pa tude sês gente de rua de Morguine, rua de Matador Bedjde, porta de Captania, tê tchegá na Sociedade Figueira (META) ondê que nôs tude tava bai tmá bonhe de chuver depôs de treine, pa estode alerta e sigui quel currida pa dasse Ti Djô coraja. Nôs tude nocente, um quinta-fera de Deus, nôs era uns qinze, ta bem naquel treine, de currida de Morre Bronc pa morada. Enton, nôs inda longe uns trezente metre pa tchegá e passá na Cova dInglesa. Ti Djô, que já tinha cabode dijgá sê golf, naquel tempe de PAU ENCEBADO, competiçon criode pel, ma quel malta jovem golfista, de 50 (cinquenta) contra 500 (quinhentes escude), em quês tude ês tava juntá na el, ma más el tchegá de ganhás du que o contrare. José Figueira de nome na registe civil, ma, Ti Djô Figuera pa nome que sê pove butzal, oià nôs ta bem ta corrê, el cumeçá log ta quecê devagarin. Quonde nô tchegá perte del tude preparode, jal pô ta sigui nôs log na nôs ritme de currida, sem mute esforce, ora na mei, ora pa traz de nôs, ma sempre ma nôs sem reiá bandera. Já, quonde no passá na porta dWilson, tude quel POVE que tava conchel, e que sabia daquel stora, somá log toiá nôs e pô ta da Ti Djô coraja. Ma pior inda, foi quonde nô somá la derriba, na olte de Rua de Morguine, cNhô Pitra ma tude sê POVE bem cumbinode ta grital quel : - BOA TI DJÔ, trançode cpalma moda na tempe de sê juventude, ta bem ta cumpanhone, rua de Morguine aboxe, rua de Matador, Plurim de Pexe, rua de Captania cnôs tude além ta bai, ta bai, ta bai... e toiá Ti Djô sempre ma nôs sem reiá. Ti Djô Figuera, sempre ecorajode pa sê pove, enton, moda ê custume, na tude fim de treine sobretude de currida, ta dode quel arranque rapte, de cem metre na finish, pa tchegá na casa inda quente, e temá log quel bonhe de chuver. E, foi li nês momente que nôs tude, psu nhondenga e da Loreta sentone pele, quê nôs Ti Djô Figuera, corredor de funde dexperiença, dá sê arranque de 100 (cem) metre cum força de matá deboxe dum salva de palma de tude quel POVE e dexone nôs tude pa traz. Inda nô rancá, maquelê de Ti Djô, quê nium de nôs ca pude panhal, na força de sê carrera, nem tchgá na el. Ô NHAS GENTE, Ô QUE VERGONHA PA NÔS MALTA JOVEM!!! Dôs dia depôs, um bocode desiludide, nô cuntinuá nôs treine de currida ccuidode, ma, não sem escapá quel COLÁ BENFETE de Nhô Pitra e tude sês gente amigue, dês dWilson, Rua de Morguine tê Sociedade, que diazá já tinha nôs visode cma um dia el tava mandone um pessoa, pa bass daba nôs, um bom liçon de currida e, nôs tude nocente sem nunca pensá, cma quel arma secreta de Nhô Pitra, nera nem más nem menes caqueç grade corredor de funde que foi nôs TI DJÔ FIGUERA. Zizim Figuera (José Figueira,jùnior) Comentário: Victor
Morais vicmorais@yahoo.com.br
Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Terencio Lopes terenciolopes@yahoo.com.br Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: frances frances@yahoo.fr |