|
TOI DIONÍSO UM EXEMPLE DE FORÇA DVONTADE Notícia de mãe detode naquel cama ta esperá quel hora, depôs de tonte one dum vida sacrificode na criaçon de sê únique fidje Tuin, tinha siguide na papel de telegrama pa Lourenço Marques, hoje Maputo capital de Moçambique. Tuin, Inginher de Ponte e Calçada na terra de Moçambique, ca midi dôs vez, pedi sê chefe licença e imbarcá log quel dia mesme pa Soncente - Cab Verd, lugar ondê quel tchegá tude sacudide pamode situaçon de sê mãe na gnia, e bastante cansode, depôs dum longue viaja davion. Dminga, santa mãe, Deus dal céu, bodzê tava sô ta esperá quel fidje tchegá, pal podia despedi del e sigui sê camin, pa munde de verdade, cum sorrise na na conte de roste, fliz de ter oiode sê fidje Tuin púlteme vez. E assim foi, quê log que Tuin tchegá na rua de Pápa Fria, cumpanhode pa tcheu de sês amigue dinfância ma Nhánha de Nhô Tifulim que durante tude quel tempe cuidaba de Dminga sê mãe, ctude amor e carinhe nem um irmã. Tempe quel tive, foi dentrá, sentá na borda de cama, recebê quel últeme bençon de sê mãe sofredora, tude na silence ma troca dolhar, que depôs de ter dode dôs suspire cum cara feliz, passá pa munde de verdade, pa tristeza de sê fidje Tuin e tude quês amigue que tava lá djunte ma el. Log Nhánha abri tchore junte ma Nha Teresa Júlia, partera e carpidera, lá fora, dOlte de Nhô Lêle, cumpanhode pa otes carpidera de sês grupe de San Niclau, e bai ta dzê Tuin, cma felizmente naquel rua, tude gente sabia cma el foi sempre bom fidje e que pla graça de Deus nunca el dexá sê mãe Dminga faltá cnada, dês quel cambá terra longe ba estudá e depôs ba bescá vida na Moçambique. Tuin, mnine de Soncente, fidje de pobreza, criode na cicle de catchupa moda tcheu de nôs minine de Cab Verd, deboxe dum vida ganhode dure, ma honeste de traboi suode cansode, pa sê mãe Dminga. Sacrifice que nunca el esquecê chei dorgullhe, daquel mãe, amdjer de despêje de lata de novihora na Caizim (ratrête public de pove de Soncente) de note e, carregadera dága de bibê de Vascona ma Maderal di dia, pa casa de gente, num carregamente de lata puste na cabeça, cforça, em perigue de estortegá pescoce. Sempre calode, num silence profunde, Tuin ca betá um sô gota dága pa oie diante de gente, durante tude quel hora de grande tristeza de gnia de sê mãe Dminga. C sê quexada marrode, muscle de cara sempre ta mexê, moda um pessoa que queria sofrê el sô tude quel pese de munde de morte de sê mãe, Tuin cuntinuá sem dá um piu e ta respondê tude gente sô pa monossilbe, tal era sê sofrimente interior, trançode de remorse de ca ter podide tude quel tempe estode perte de sê mãe Dimnga quel tava querê tão tcheu. Cosa quel ca tava podê explicá, quê na tude quel tempe quês vivê djunte, nunca ês tava tchegá tem um conversa e tude cosa entre ês, apesar de tude quel grande amor quês tinha pa cumpanher, tava passá sô pa mei de geste ma sinal. Assim, quonde tude cosa já tava pronte pa basse dá corpe de mãe Dminga terra na sumeter, uns hora antes dinterre, Tuin, desaparcê de circulaçon e dexá tude quês gente pra lá desunriantode ta procural pa tude banda. Enton, Euclides (Quida) sê grande amigue dinfância que tava lá de féria binde de Merca e quês foi de escola djunte desde piqnim, tê escola de Menina Valentina na Escola Nova, ma quem sempre el partilhá tcheu cosa de vida, vrá dzê Nhánha: - Bocê ca mestê infrontá, quê mi e sô mi, sabê ondê que Tuin devê estode! Log Nhánha, mandal pa bá bescal, quê já tava quaz derriba dhora dinterre e cosa tava ta fecá cada vez más pertode. Quida sei ta bai, direçon Praia de Corê, lá pa mei daquês pedra já na camin dWilson, ondê quês dôs deboxe de sês pobreza, quonde ês era minine, tava custumá depôs de escola bai pescá manê cabeça, bidion ô moreia pas levá pa casa pa cmê, quonde ês tava cunsigui fisgá um. E Quida tinha razon, quê lá na Praia de Corê ondê quel pensá, log quonde el somá naquel ponta na camin dWilson, el oial sentode na tope daquel pedrona prete de sês recordaçon dinfância, el sozin ma Deus, ta espiá pa mar e ta tchorá sê mãe Dminga gritode, maguode. Moda sel tivesse ta esvaziá de tude quel silencie quel tinha gordode ma el tê gora, tude quel tempe, diante daquês gente lá na casa, na Rua de Pápa Fria. Quida na respeite pa sê amigue, tchegá devagarin sentá lode del na silence e pô ta tchorá também, ta partilhá daquel dor e tude quês recordaçon de mãe Dminga que mataba el também sê fome tcheu vez, junte de sê amigue Tuin, na dia em que na casa de mãe Tuda ca ta tinha nada pa cmê e vice-versa. Um bocode depôs, Tuin pará de tchorá, respirá bem funde quel ar de mar chei diode daquel área de Corê e pô sê cara séria moda dantes, pronte pas basse infrentá quel interre de sê mãe Dminga. Enton, Quida dzel pal oiá cma jás tinha sô um hora e meia antes dinterre e que lá na casa tava chei de gente pa dal pesame e mostral sês amizade. Na tude sê calma, el vrá pa Quida el dzel, ca mistide mute afronta moce, na meia hora no ta estode lá sem problema se Deus quizer. Ma antes de nô bai mqueria falá ma bô, depôs de tonte one que nô separá, bô nha cumpanher, nhirmunzim de miséria que nunca mesquecê, durante tude ês one quum ta mitide lá pa Moçambique. Bem dzem quê fete de bô vida prei na Soncente? Quida log respondel, come já bô esquecê?! E, Quida cuntinuá. El dzel, cma certe quel ca tive nem metade daquel força de vontade quel Tuin sempre tive, de estudá tê tarde cfome na barriga na luz de candirin de pitrol lá na sês casa, caquel vontade de fer de vencê que nascê ma el. Ma que smeme assim, el Quida depôs de quarta classe, quonde ês desapartá de escola de Mnina Valentina, el bai foi pOfecina Naval na Puntinha, pa escola de grande mestre Sr.Cunque que fazê del um bom mecaneque de bancada ma freza e depôs motorista. Agora, cma depôs da lá, mtinha trabaiode uns tempe na garage de Toi Ciguinha, também de escola de Sr.Cunque, que cambá Dakar. Toi prometeba mandá bescam log quel instalá, pam basse trabiá ma el. E quonde Toi Ciguinha, mandam carta de chamada em que tava ta faltam sô quel truquin pam sigui viája. Foi lá enton, quonde mescrevêbe ta mandá contobe nha problema, que log bô respondem naquel carta que tê hoje mgordá ta mandá dzem: - Ô moce ca bô boda (dont worry about), quê uli quel troc já ta bai dali de Moçambique. E uns dia depôs assim foi pa vale de correi, da lá log mpude bai pa Dakar trabiá ma Toi Ciguinha, ma depôs nôs tude cambá Merca, bai bescá um vida amdjor. Depôs fui vez de Tuin contá dseu, quê el foi sempre um alune brilhante dês de cartilha tê quarta classe. Tão brilhante, mute respeitador e trabaiador sempre caquel vontade de bai mas longe tude vez quum oportunidade tava parcel. Lá na casa ma mãe Dminga, vida tinha cuntinuode sempre caquês deficuldade de sempre. Assim, tude dia plumanhã el Tuin, tava cambá Praia de Bote moda de custume, ba ijdá pesacdor puxá rede, pal podia trazê uns melunzin, oie lorgue ô du que parcê, pa casa, quês tava fervê e cmê as vez sô assim, sem nada. Enton, dia quel fazeba quarta classe e fecaba Destinte, mnina Valentina tão contente de sê resultode, dal dez escude, cosa que nunca el esquecê e que pa el era um fortuna. Tuin quera um moce dure, quel dia tê ága dexil pa cara boxe, ma de ligria, moda el contá Quida. Depôs coraja intchil na corpe, el bai falá ma mnina Valentina ta pedil pal ijdal entrá pa Liceu, quê el tava ta sinti coraja na corpe pa cuntinuá e basse más longe. Cosa que mnina Valentina fazê sem midi dôs vez, ma... Assim, tude quês one quel estudá e nunca perdê tê setemone, foi quel grande segrede del ma mnina Valentina que ijdal desinteressode tê na fim, moda sel Tuin fosse sê fedjode. Sempre brilhante alune, que sê boa estrela ta cumpanhal na seriedade de sê traboie, el cunsigui fazê sê setemone dalinea F quera um alinea de ciência. Depôs cosa bem cumplicá, el chei de vontade de cuntinuá sem ricurse, num verdader dilema. Ma cma Deus ca ta drumi e boca ta sirvi ê pa falá. Primer el falá ma sê mãe Dminga, pas hipotecaba sês casinha que sê pai, que morrê quonde el tinha seis mês, dexás. Ma quel cosa pô ta trabaiá Dminga na cabeça e dal que pensá uns dia lorgue, trançode cmede dês perdê quel casa, quê senon depôs de queda coxe, não?! Ma Tuin, quela criaba deboxe de tonte sacrifice dês de piqnim, ela ca sabia porquê ma tinha um força que tava ta dal coraja pa ijgá quel carta ma sê fidje Tiun que foi sempre um rapazim cumpridor. Na dia siguinte log cidim, ês cambá Salina, ba ter de Ti Jack Simente, home de bem que tinha ijdode tcheu criston bai pa Dakar bescá vida, sem explorás. Dminga ma Tuin foi bem recebide e Ti Jack foi um home dexcepçon, el tratás log dhipoteca de casa ma a condiçon que log que Tuin tivesse ta trabaiá pal pagasse el, quê el ca tava gostá de fecá cremorse mode cosa de gente pa el era sagrode. Sobretude binde dum pessoa moda Dminga que tinha um monzada done quês tava conch~e cumpanher, na respeite. E lá, Tuin depôs de ter dexode Dminga sê mãe arremode, pude sigui pa Lisboa, ondê quel ba cumeçá nova vida, vida nova, hospedode la na penson de Valente, ondê que mnina Valentina tava mandal duzentes e cinquenta escude tude mês que tava dal pa tcheu cosa e, más uns explicaçon quel tava dá mnine, el tava bai ta desinrascá. Moda el dzê Quida, el passá prop mal sobretude nInverne caquel friu sem quecedor, as vez caquel truquin que tava faltal tê quel tava tchorá, quê pra lá ca tinha ninguém pa socorrel, moda na tempe de sês pobreza na Soncente ondê que sempre ês desinrascá, cum puntinha de pon pa pexe, ma quês chupetona de Tuda Chupeta, mãe de Beta ma Rui. Ma na fim, depôs de tonte esforce, sem bolsa de estude nem nada, sô caquel truquin preciose que mnina Valentina sempre mandal e tava ijdal, ma quês explicaçon, el cunsigui vencê sem nunca perdê um one na Universidade. E, cma el cabá curse cbom mençon, recomendode, ês ranjal log um controte pa bai trabaiá dInginher na Moçambique e era da lá quel tava mandá sê mãe Dminga quel santdzole de tude mês, quel deshipoteca sês casa, embora Ti Jack Simente ja tivesse morride, ma el dexaba sês fidje orda pa ca mexeba nassunte daquel casa, o que mute el agradecês. Enton, pa camin ês cuntinuá csês conversa cada um sê vez, ma que pê sempre liger quê hora dinterre já tava ta bai ta tchegá. Tude quês recordaçon de sacrifice de sês santa mãe que tonte lutá pa ês e ijdás ser home de bem apesar de sês pobreza, cuntinuá ta bai ma ês na tude quel camin de Sumeter. Tchegode na borda de cova, moda dôs irmon dode nô num tripa, cada um dês panhá sês mon de terra e ta pedi Deus pa terra ser Dminga leve, ês betal el derriba de caxon. E deboxe de guiza, sem múseca moda Dminga tinha pedide, cover cumeçá ta intepi cova diante de tude quês gente amigue que fecá lá tê na fim. Uns dia depôs, dexode Soncente chei de sodade, Tuin ma Quida imbarcá na paquete Serpa Pinto, pa Lisboa-Portugal cdestine cada um dês, um pa Merca ote pa Moçambique tê um dia se Deus quizer. Enton, na borde durante viája, Quida confessá Tuin cma sel vencê na sê rome de vida de mecaneque, foi pamode quel força quel Tuin sempre dal dhome corajose e de luta. E assim, sempre el Quida tive que dá sê best tude vez quel tinha el ijdode cmede de desiludi sê amdjor amigue de tude tempe. Lá Tuin pol mon na ombre espial dentre de cara e dzel ote vez: - Ca bô boda nhirmunzin, tomorrow will be another day. Agora no proveitá ma ê desse bom tempe, Serpa Pinto ta bai li ta ratchá ága e nôs Soncente queride ta bai ta fecon cada vez más longe. Ês dá cumpanher quel shake-hands bem pertode e fecá muque sem dzê más nium palavra.
Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Gabriela Amado Silva gabybamado@hotmail.com |