|
DESILUSON DE TUTCHIM DE NHANTONHA GUIMAR Naquel madrugada de cinque de Junhe de mil novecentes e troca o passo, moda Tutchim tava usá dzê, nô tinha side cuvedode pum matança de tchuque, tude na seguimente daquel ritual de custume de coçada el na barriga pal podia detá, mitida el quel grunzin doie na polpa pal ca gritá na hora de dal quel rabencada de pau na cabeça pa depôs ês podia sangral, lá naquel olte de Toi de Forre na Rebera Bote, na casa de Tite de Nhô Poce, irmon de Brumedje. Num ambiente prop sabim, nimode pum juguinha de bisca, perdida tchurice de sangue cvin ô enton, grogue cbafa de tchoresque fete quel hora mesme pa nôs famosa amiga Rosara de Nhô Estudante (Deus dal céu). E, assim quel bisca que tive prop rinhide, pude durá tê dia dmingue plumanhãzinha, hora que nôs tude resolvê saí da lá pa basse pa nôs casa. Ma, cma segunda-fera era feriode e ninguém ca tava csone, Tutchim de NhAntonha Guimar (vulgue Totche) amigue e vezim de Tite de Nhô Poce, que tinha estode ta cumpanhá quel muvimente de nossa de longe, da lá de sê casa, resolvê cuvedon pa nô basse cuntinuá quel festa lá na el. Enton, sei log um direta e assim nôs tude desabá lá pa Totche, ondê que também tava custumá tem quês jogue de bisca ma uri, nunca pirdida denher, ma sim ganhada costeleta de tchuque passode na farinha de pon, especialidade de Liza sê amdjer, ma sê prima Deana, irmã de Jon Batata Cru, grande ijgador de footeball daquel boa época de Clube Spotiv Derby. Pa cumpanhaba tude ês cmidinha sabe na boca de manhente, tinha sempre quel bocal de malagueta de pardal preparode pa Dona de Casa, que tava fazê ligria de tude gente, ma também psú bic de criston na hora dusal ctude quês ingrediente prop sabe que gente tava bá ta cmê sem piá na mei dum sabura infrontode. Totche, mnine cunchide de pove, home de força, estivador lá fora na mei de Baía de Porto Grande, de borde de paquete ô qualquer ote vapor de carga que parceba pa descarregá, sempre escativá sê vida damdjor manera possivel, pel ma sê santa amdjer Liza pudesse ba ta criá quel monzada de fidje que Deus dás, deboxe de sês pobreza ma sempre cdignidade e respeite. Recode já tinha tchegode na nôs, enton nôs ta passá na pê de sê porta quel hora de madrugada. Jal tava cordode diasá, ta goiton saí da lá de Tite, log el bá ta done fala, mandon entrá e bá ta longon quel bom gruguim pa nô basse ta trá espece e ba ta lamentá ca ter pudide estode ma nôs lá na Tite, mode bescá vida. Totche, cumpanher finote, tava sei na paródia, tmá sê cóc valente, ma nunca tava ranjá stora, assim na respeite, tude gente era amigue del ma sê família. Enton lá ê que loreta bem sentá pele, quê pa camin, nô incontrá sê cumpade Muchim de Monte csê rabeca, cumpanhode pa quel bom violão de Lilinha de Nha Marê Remis, bantche de Marcel de canalim de NhAnton Djudjim ma quel cavaquin de Bitú (Unha de Piriquite) e tude sês cumpanher que tava ta sei dum boie lá perte, enton, Totche proveitá log de cuvedás pa nimá lugar. Basta, foi mm surpresa tão sabim tê que sone fejin log doie, dá no fecá! Tite cumeçá csês ciúme, ta dzen cma sel sabia festa podia ter cuntinuode lá na el. Ma Totche, bom diplomata, pa calmá jogue log dal fala pel besse ter de nôs e assim foi, quê ês dôs era grande amigue e bons vezim e, pa nada desse munde, nem um nem ote, tava na disposiçon de perdê quel mizade dum data done de convivença. Pa nôs malta, cma era sóbede ta manchê pa dia demingue, inda más que segunda era feriode, ca tinha razon pa nô ca fecaba naquel ambiente, que tava ta parcên bá vrá prope sabim. E cabá, demingue manchê cum Sol quente, tempe paradim sem vente, cum calor de ratchá, basta tê quês ropa de traboi de Totche, que Liza tinha lavode de note, betode na corda, já tava séc. Caquel quintura, era malta espaiode pa tude banda, uns sentode na estera, na rua, naquel sombra deiton de casa, otes dentre de casa, tude cool, tude nice, cocupaçon que ca tava ta falton naquel jogue duri ma bisca, na mei daquel tocatina guentode baxim, sabim, pa Muchim de Monte e sê malta. Basta pove, na son daquel melodia bôs ôdju di uva maduro... estrela di céu na bo rosto, morna TANHA, escrite pArmande Leite de captania na múseca de nôs grande B.Leza, espnicadim na rabeca naquel raiar de Sol, cumeçá ta bem ta juntá, cTotche ma Liza tude feliz somode na sês porta de casa. Pa completá imbiente, quel one lassim tinha dode tchuva drete, tê caquel Rebera que tava separá Rebera Bote de Monte Sussegue tava tude virdim, tê pove butzal cnome de Rebera de Paúl. Enton, tcheu mnine na lugar ma quês fîdje de Liza ma Tutchim tinha estode, já uns dia lorgue, lá pa Rebera ta panhá quês caranguejona brónc de terra (Cicle de Carangueje), cmedor de petim de galinha, que tava custumá parcê sempre lá pa trás de Compe de Jogue, na tempe daságua. Quês carangueje ca tinha tempe de descansá, quê quaz tude gente vrá ta bá catás na Rebera, pa depôs pôs num baloie de carrice ctampa (uns vinte) ondê quês tava fecá uns dia. Passode quês dia, cma carangueje mas forte, cfome, tava cabá pa cmê tude quês ote, enton na baloie tava fecá um sô caranguejona, que pove tava cmê pa bafa, passode na brasa. Dia cumeçá ta fecá olte, enton cada um dá sê truquim, log Totche mandá Liza ba fazê compra na Rebera de Paúl lá perte que, pela graça de Deus, já tinha midje verde de tchuva que dá quel one, pa ela pudesse ba prepará quel bom midje ingron, quê Liza dvera era amdjer de sê bom mon de panela. Tempe que Liza tava prepará quel bom cmida, tude malta já dexí pa Rebera, ondê que sei logue quês juguinha de custume: - Rudiada pau, gole a gole betada bola pa diante ma balizinha, pa home, jogue de ringue pamdjer, etc, etc. Num ambiente prop nimode que tê gente que nera de malta que parceba pra lá, tava ta temá parte naquel divertimente prop calorente, de gente de bom coraçon, plu menes naquel tempe coexistença pacifica, ondê que tava cmê um tava cmê dez. Depôs dum bom bocode de tempe passode na Rebera ta ijgá, suode e cansode, na mei daquel calor, Liza ma sê prima Deana somá na porta, ês dá gente quel bom grite de: - Ó, nhas subrin, bsote bem quê quel CHÁ já ta pronte! Nôs tude sabia cma nera CHÁ ma sim quel bom midje ingron que tava lá ta esperone. Ês tava custumá dzê assim sô pevitaba mute boca naquel cmida, quê senon el tava sei de póc! Ma, smeme assim, sempre nô tava parti nôs parte de cmida ma tude aquel que tchegasse de perte. Naquel muvimente, gente ca tinha tempe dinfadá quê era cada um csê prote, que Liza de cumpade Tutchim de NhAntonha Guimar tava ba ta longon, tê quas vez nera cmida que tava sei de póc, ma sim gente ê quera tcheu. Ma, quel malta, fixe moda era, ca tava dexá ninguém, sobretude mnine cgente bedje, esfrençode. Quonde nôs tude já tava bem instalode ta preciá quel mon de panela de patroa, cdjerada ta bai, cdjerada ta bem, tchegá Mone de Nha Rosa de SaNinclau, grande merguiador de Shell na época e amigue de casa, quotchá sô quel barulhada de cdjer na prote, pove deboxe dum silence, quê ninguém tava ta falá, enton el rancá caquel vojona, na sê bom criol de SaNinclau: - Nha mãe, iau, quase esse cmida sta prop sabe, hum?! Quê nem mosca nem musquite sta tuvide ta papia prei?! Dona de casa ba log ta longal sê prote e ba ta dzel: - Tmá esse li que Deus dobe e bô dexá de pô lume, quê li ninguém ca tita dzê nada. Enton, Lau de Briza, na brincadera, log repicá cma Mone tava mas era que sê manha daquel cmidinha sabe, de casa de Liza que jal tinha ferode de longe. Ma Ti Mone ca desarmá e confirmá cma el, da lá de sê casa, já tava ta tcherel esse tchere de cmida sabe, ccerteza ca pudia ser dote lugar senon sende de casa de sê cmade Liza. Assim, guiode pa quel fume ma quel tchirim, el pô ta bem, ta bem, té certá cporta. Foi um risarada geral e tude gente, torná merguiá cada um na sê prote ta cmê. Da tardinha, malta cbarriga já bem chei daquel bom midje ingron, sentode esparajode e espaiode na sombra daquel pracinha de casa de cmade Liza, tava tude muque, talvez ta pensá na dia de manhã, sem dzê um sô palavra ma na funde de certeza ta preciá quel bnite por de sol tincendiá, lá longe, pa más um vez Monte de Cara (Washington Head), na mei de luz e cor, lá bem na funde de nôs Baía de Porto Grande de Mindelo, cosa que na Munde ca tem igual. Enton Totche, cabá por ratchá quel silence e pô ta contone tcheu stora de sê vida na estiva, na mei de Baía, quel ranjar de vida pa pudia pô quês mnine quel panela na lume de tude dia, não sem risque pamode quês fiscal de borde, quás vez era prope lixode, etc, etc, malagueta Assim, na mei de tude sês stora ma vintura e peripécia de vida dhome, Totche pô ta conton, cmagua na roste ma na coraçon, stora de sê grande desiluson dum dia quel ba espiá traboi na estiva, ma quel dia ca tocal sê vez. Enton, el ta bem pa casa, cum quebra da merda, já prop desconsolode. Quem quel toiá ta desimbarcá, cgrande esponte, bodzê pa sorte, na portaló de borde de paquete ta bem de Lisboa?! Sê tiu Capute, ta bem de Merca via Lisboa, csê tchapezon moda de Texas Rangers, chei danel na dede ma boca rinquiode de dente dor, bem bestide. Basta, calor sebi nôs Totche na corpe, el esfregá mon de ligria, pô log tarri e ta rogá Deus boas praga, mode quel sorte que parcel, nem um onje ta bem de céu. Tude contente, prop sabim, Totche já dá sê tiu fala. Tiu Capute também já fecá mute contente, quê Totche home de bom coraçon, chei de boa vontade, ba log ta dzel cma jal sabia cma el ca tinha más nium lugar pa dondê bai, senon sende lá pa sê casa, na Rebera Bote. Sê tiu ba log ta metel $10 US dollars na mon. Agora é que fui senhá e cuntinuá tarri por dentre, eheheh! Enton el, naquel mei tempe quel tava ta ocupá de sê tiu ma sês bagaja, mandá Liza log recode pa casa, pal mataba quel gole más gorde quês tinha lá na capoera de sês quintal, pas pudia basse festejaba quel dia de sorte, na paz de Deus e Virgem Maria, de sê tiu Capute que tinha tchegode de Merca. Assim foi fete, tiu Capute fui bem recibide pa sê subrim Tutchim ma tude sê família, tude contintim, c Totche lá pa rua tude bajofe ta mostrá tude quel pove sê tiu, que tinha binde de Merca, ccerteza chei de dollars?! De manera que mama tava ta ba fecá grosse pa tude gente, tude bnitim e prop escantchim. Ma afinal, o quel panhá más fui um lau de gaita quê, afinal, um semana depôs Totche ma Liza ca tava toiá nada ta bem que sês Tiu Capute, bem cmide, bem bestide, lavode, lizode, sempre muque sem dzê nada, sem procurá sabê de deficuldade daquel chef de familia. Enton, ês resolvê dal fala, perguntal cmanera e explical sês situaçon de vida, que nera de gente ric ma sim de pobreza. Basta, sês vida era catá, assá pa garanti quês mnine dseus quel panela na lume de tude dia. Cuitode de Tiu Capute, já bedje, quebrode que nem Djosa, tive que explicás cma el ma Antonin Piu, Ti Fei e Pole Ginguinha e más otes tinha side expulse e deportode de Merca pa Cab Verde, mode quel contrabonde de Moon Shine (Brandy fabricode gatchode). Cma Pliça Mercone tinha ês betode mon, ês mandá tude ês pa sês terra, sem cmida de camin, sô c $10 US dollar na bolse quera aquês dez quel tinha el longode la na Cais dAlfandega. Basta, foi log um afronta pa Totche ma Liza, caquês monzada de mnine pa dá cmida, inda por cima obrigode de gordá sê tiu Capute ma ês tê dia quel morrê, quê el ca tinha más pa dondê bai. Totche pô mon na cabeça desusperode, ma depôs num reflexon dhome de bom coraçon, Deus dal glória na céu, ca hesitá dôs vez e Tiu Capute lá vrá ta fazê parte de más um boca naquel catchupa, quê de tude manera el era sê tiu direite e, depôs sangue ca ta lavá. Enton, Tutchim de NhAntonha Guimar, sem remorse, quê el ma Liza fazê sês tiu Capute tude o quês pude tê dia quel morrê, sempre quambiente tava estode quente e sabim na mei de malta, el tava bem quesse Stora, dum passaja dure de sê vida, quel tava terminá sempre pesse expresson popular de: - Ó MNIS, QUEL DIA LASSIM, CAQUEL QUEBRA DA MERDA QUUM TAVA, Ô QUE DESILUSON NA NHA VIDA DHOME!!! MA, PA CONSOLANÇA, CMA BSOTE SABÊ, NESSE MUNDE, POBREZA O QUE TA CUVEDAL Ê MISÉRIA!!! Zizim Figuera (José Figueira, Júnior) Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: |