|
BRAZINE - QUEL CAVOLE DE NHÔ DJODJE DE NHÔ PADE La na ferraria de Jon Fliner, ondê que tude menine tava estode sempre pronte pa ba bombá folge na forja, pa lume pudia fecaba sempre vive, pa avançá traboie e ganhá quel cruzode pa pon de trança que mel la na Deminga Badia, que nunca prendê tchmá croquete, quel tava fazê que sê mon e era prop sabe!... Basta datarde quonde ela tava pôs na venda, el tava dá quel grande grite lá na rua de Matijim, pa tude gente uvi de: - D ULI TROPEDI QUENTI!!!... Tude one, na fim de mês de Moie, principe de Junhe, época que tava cumeçá quês festa de Sonte de mês Junhe na Cab Verd (Senhor SantAntone - 13 de Junhe ma Senhor San Jon, revultiode, assim tchmode mode el que ta tchegá sempre que sê ventona dia 24 de Junhe, prop pintchi, moda pove ta dzê, vela daquês navizim que ta cumpanhá quel colá San Jon... Na Soncente, quês corredor de cavole, que sempre temá quel cosa mute a serie, ta tinha um alvaroce na preparaçon de sês cavole pa dia daquel grande currida. Tude quem tinha sê cavole, tava ninal e dal um bom trote, só pal pudia dia de festa presentá que tude orguie sê amdjor limária, inda más caquês currida era más queston dhonra du que prublema de preme o denher. Assim, quel alvícera, sabide na tempe, era espaiode pa tude quês Ilha que tava custumá concorrê, pás pudia participá e más tava bem de: Porto Novo-SanAnton; DjarFogo, terra de cavole garbose, de sangue di burcão, Dja de Moie, que sês cavole bem nutride, Bubista, SaNinclau e mas otes Ilha, que ca ti ta beme na mimoria grinhassim. Quês gente mute especial, sempre formá moda espece dum família, ondê que tude quês done ma corredor de cavole tude já tava conchê cumpanher. Ês era quaz tude cumpade entre ês, quê jás ta tinha levode fidje de cumpanher diasá pa centre de batisme. O que ca tava estorvás de nium manera quel grande rivalidade. Dôs semana, senon más, antes de festa, naviu tava cumeçá ta tchegá na Porto Grande de Mindelo, carregode dalguns carner pa ijdás desimbarcá quês cavole, binde das Ilhas... Tava usode carner, quê basta betaba um na mar tude quês ote tava siguil, assim cavole tava intchi de coraja e tava caí também. Siguide pa bote, tude quês bitche ta nadá tava ba sei lá na praia de Miller, que tava fecá na camin de Puntinha perte de Cnala de Miller e Cais Bedje... Ondê qaquês done ma ses gente tava ba fecá ta esperás saí nadode na praia, pa despôs levás pa Crral de Matador Bedje pa ba dás trote, pôs ta descansá, estrá perna, pa despôs cumeçá ta treinás lá pa quês lode de Rebera de Vinha. De SaNinclau, Muchim Penoso, grande amigue lá de casa, tinha binde que sê cavalon bronque, dunha grande e pé lorgue, que tava fazê um barulhe de matá naquês calçada de rua, quonde el tava ba tmá sê côque lá na rua de Matijim Na rua, mnines pa galantaria ma pirraça, tava fecá pa traz daquel cavole só pa dzel: - Ó, Nho Muchim, bocê cavole já esquá robe!... Pa despôs ês pudia uvil dzê, na sê criol funde de SaNinclau: - Iau, moce? Cumbersa i êst! Quel manera dexpressá de seu, tava pô tude gente lá na rua tarri... E, el que sê cabeça de nhanha, tava creditá e tava bem somá na porta pa espiaba sera dvera sê cavole esquode robe! Basta, naquel preparaçon pa dia de festa era cada um cum luxe que sê cavole que té tava dá pove impresson cma tude quês bitche era pure-sangue De DjarFogo beba um cavole prete garbose, tchmode Flecha, que más tarde Nhô Quim Chavinha compraba e pol nome de Flash. Trazide pum Senhor de nome E.Dantas, bom corredor de cavole, que pove butzaba pa nome de Cabalero. Flecha, que despôs vrá Flash, era um bnite cavole prete, bem tratode de ferradura na pé. Quonde sê done tava sei quel pa rua de Mindelo, era um bleza oial ta bem, tude limpim, bem escovode, cabel cortode na lombe, dode bonhe, na sê posse cadenciode, tude garbose, ta fazê quel barulhe de ferre zeni na pedra de calçada. Basta gente té tava somá na porta só padmiraba quel bitche e, moda tude gente tava ta dzê, el é que tava ta ba ser surpresa de currida daquel one lassim. La pa tchequer (lugar de criá tchuque), tinha quel cavole bronque de Nhô Pecente Poce, irmon de Brumedje ma Tite de Nhô Poce, por nome de Faísca, cavole viciose, dode na pon de midje que té paia verde el vraba ta negá... Na rua de Moeda, cara que cara que Manim Estrela, tinha Silveste de Mã Balica (Ti Silva), chei de esparate que sê cavôle, quEduardo de Nho Jon Chaline butzaba pa nome de Fedagosa, cavole comprode na tropa quel tinha escapode de fome e que tude menine lá na rua já tava conchê pa nome de Dagosa... Pa goze! Ti Silva, compraba Fedagosa ma dôs mula na tropa que tava ta bambora de Soncente, pum cruzode (cem escude dhoje em dia). Cma tropa já ca tava estode ta fazê bem paia pa dá bitche de Continente, quês animal cumeçá ta morrê de fraqueza... Basta Ti Silva, chei de boa vontade, inda tentá salvá quês quel comprá, el ba imprestá um zorra puxode pa Chima ma Cantai e trazê quês limária na zorra pa casa. Ma quês dôs mula, infelizmente e pa tristeza de gente daquel rua, morrê log na dia siguinte. Anton fecá Fedagosa, quel cavole famose, fidje de miséria, chei de fraqueza, que ca tava corrê quaz nada, que té mnine de nôs rua tral um cantiguinha pa chatiaba Ti Silva, quera assim: Ti Silva muntá na Dagosa Mã Balica sopral na polpa El parti na femaça pa Jerusalém Quê dvera, dvera, Fedagosa, que vraba mascote de nôs rua, ca tava corrê quaz nada, mode quel fraqueza quel tinha passode e Ti Silva tava estode ta querê ixigi dmás de Dagosa... Enton, era log um chatice quonde quês menine tava pô ta subiá quel cantiguinha. Quê Ti Silva, inguiçode moda el era, tava ba log fazê quixume na casa de mãe de cada um... E na casa, mãe tava cmêne de pescoçada, ma nô ca tava imendá. Um vez, raiba fui tão grande que Ti Silva entraba pa casa de Nhô Jon Chaline, que Fedagosa e tude, quebrás té balcon de loja ta persigui Eduarde, fidje de Nhô Jon Chaline, so pamode el tinha subiode quel cantiguinha Fui log um abole, siguide de risarada, pa tude gente daquel rua. Assim, na Soncente, cada um daquês cavole tinha sês stora e sês nome: Fidalgo de Ti Manel de Matos, Smoky de Quim Chavinha,Fedagosa de Silveste de Balica, Faísca de Nhô Pecente Poce e otes que tava bem das Ilhas sem nome, ma que tava bem participá naquel alvaroce de currida de dia de Senhor San Jon. Na mei de stora de tude ês muvimente de gente ma sês currida de cavole pa Festa de Senhor San Jon de Soncente, quel one lassim tive um bom cavole que destacá e fecaba na storia por nome de: BRAZINE, cavole campion de Nhô Djodje de Nhô Pade... BRAZINE era piqnim, bnitim, ma um cavole rapte pafronta!... Basta quel one tinha dode tchuva drete, enton Nhô Djodje tinha el intregode na mon de sê cumpade Faustino, quel homona de Maderal que tinha um oie de vidre e um cone só, conversador, que ca tava podê nunca fecá um minute calode... El era tão conversador qum dia, ês ta bem na camionete de Maderal pa morada, el perdê 100 escude, que naquel tempe era tcheu denher, num posta ma Ti Manel de Matos, só pal guentaba sem falá de porta de Sumter dezoite dos oite té tchegaba na Padaria de Matos... Quaz ta tchegá na meta, conversa de pove na camionitim tava tão nimode que Nhô Faustino, imbutchode, ca pude guentá, dá el expludi... Enton, el vrá pa cumpanher de viaja, el dzês: - Ome, bsote tchame falá, quê quonde Deus dá um home boca é pal falá, e bsote podê fecá que bsote 100 escudim de gaita! Basta tude gente fecá espantode que sê reaçon, ma ninguém ca exprimentá ri na sê prisença!.... Quel cavole de Nhô Djodje tava prope bem tratode, largode boca na paia de midje verde ma pega-saia á vontade, lá pa Maderal na horta de Nhô Faustino e também bem treinode, pa ganhá más um currida, cosa que tude gente tava ta esperá, quê jal tinha ganhode três one a fiu. Quel one lassim ca era Toi Tita que tava ta ba muntá BRAZINE Que posta era mute grosse! Enton, Ti Jack Simente, que tava sê quebradon, mode sê lujinha que diasá ca tava estode ta rendê nada, resolvê postá reste de tude sê furtuna na BRAZINE, cavole de fama que tude quel pove de Soncet tava ta dal gonhe... Nhô Djodje queria pa Toi Tita muntal, ma Ti Jack Simente, teimose, rafilon, cma denher era de seu, dzê logue cma non, quê el também sabia muntá cavole!... Dia de currida tava quaz ta tchegá e tude cavaler que pressa na prepará sês limária. Era ver oiá quel barulhada de matá na rua de Matijim, que nôs amigue Mayca Barronque, também cunchide pa EXPEDIENTE PA RAPTE, tude suode, de camisa aberte na peite, forte que nem um touro, ta comandá tude quel muvimente. Mayca, grande artista buldonhe, sabia fazê tude cosa. Além de ferrá cavole, el tava também transformá quês latinha de lete condensode baziu em caneca de bibê aga na pote, candirim de pitrole, canecona, consertá fugon prime, etc, etc La na ferraria de Jon Fliner, ondê que tude menine tava estode sempre pronte pa ba bombá folge na forja, pa lume pudia fecaba sempre vive, pa avançá traboie e ganhá quel cruzode pa pon de trança que mel la na Deminga Badia, que nunca prendê tchmá croquete, quel tava fazê que sê mon e era prop sabe!... Basta datarde quonde ela tava pôs na venda, el tava dá quel grande grite lá na rua de Matijim, pa tude gente uvi de: - D ULI TROPEDI QUENTI!!!... Quel batucada tava cuntinuá, que Senhor Mayca Barronque ta ferrá tude quês cavole naquel rua estrete, intepide de pove ta bai ta bem, coque ta tchuvé sem merrinha, quê quel vez grogue era pure cana e cinque toston del na butequim era um cope daga bem intchide, e el ca tava matá ninguém... Era pegá cavole na pé que jitim, pôl ferradura, dal pregue, dobral e despôs limal que lima té unha de cavole fecá bnitim e lá Mayca Barronque ca tinha direite dinganá. E, tude quel pove que já tava conchel tinha um monzada done, tava fazel cunfiança, quê el era prop bom na sê traboi. Na Ferraria de Jon Fliner ta tinha momente quera moda Inferre. Era quês crove quente de lume sempre ta saltá, ta caí na tchon quonde tava dode de marreta derriba de chapa pa indretás, naquel ritme quaz musical, dode pa martilim ta cumpanhá traboie naquel imbiente de calor, trançode de suor e que tude gente ta fazê cuidode pa ca quemá, na mei de tude quês fagulha de LUME... Um vez, Mayca Barronque, que tava andá só descolce quê nunca el gostá de sapote, que sês pezon 52, de sola de pé dure moda ferre, custumode tandá descolce lá pa quês tchon dure de Monte Sussegue ma Tchã de Sumeter, tava ta malhá chapa que marreta ma sê cumpade Lexandre de Nhô Toi Lulu, quonde um crove quente em brasa saltá, quei na tchon... Nôs Mayca betá pé derriba del, fui log um tchere de carre quemode, que tude pove ta grital: - Ó Mayca... ó Mayca cuidode! Basta era fume ta esqual deboxe de pé, num confuson de matá... Nôs Mayca valente que tude sê calma e sangue friu, bá ta limpá sola de pé que sê mon, ta dzê pa malta: - Não faz mal... não faz mal!... Fôr de pé dure, Deus! Despôs el dá que mon na sê peitaça di aço, el torná gritá pa pove: - Ó mnis, ca bsote boda, mi é quê Mayca Barronque, fidje de Mané Lucas, irmon de Jack de Beta boxeur e Vula Capton! Traboie ca pará e tude quês gente que tava lá tocal palma e nôs menine nô fecá tude chei dadmiraçon pa sê força e resistença. Despôs tude cuntinuá na sê ritme normal dum ferraria, sem ralaxá quel vigilancia, mode lume ca quemásse otes gente. Enton, tchegá dia de currida.Tude quês cavole fui levode plumanhá log cidim pa Rebera de Vinha, ondê quera ponte de partida. Currida era fete lá pa quês banda, pa ca prujedicaba festa religiosa, missa de Senhor San Jon, que tude gente tava ba sistí na Rebera de Julion. Ma também, log que missa tava cabá, tude quês gente tava desabá pa bá oiasse quel currida. Cada um tava bem moda el tava podê, uns a pé, otes muntode na limária, otes naquês camionitim de frete etc. Tude quel pove, log quês tava tchegá, tava fecá linhode dum lode e dote de pista na estrada, pas pudia fazê quel camin na linha, dum banda e dote de pista, quera passaja de cavole, pa amdjor pudesse oiá e sigui quel grande currida. Pa nimá imbiente, log dentrada tive um currida de burre, bnite pa fronta, quebrada quês muringue de borre binde de Bubista e que ta tinha surpresa de tude espece por dente!... Naquês muringue tá tinha pomba, manga, banana, drops e quonde quês corredor de burre tava quebrás, quel cosa tava fazê um grande ligria na vida de tude quel meninada, que tava pruveitá pa bá ta catás Tude quês gente, puste na posiçon dum lode e dote de pista dantigue compe daviaçon, que tava cumeçá da lá de Rebera dVinha bem té li deriba na tchequer (lugar de criá tchuque). Era gente pafronta ta gritá, mez antes de currida cumeçá, ta esperá quel tire de partida... Quemoçon, cada vez mas forte, quês Cavole, tude linhode Nhô Pecente Poce, que sê pistulinha de bala brónc, ta espiá parreloje, dá um primer tire que falhá! Nada ca sei! Enton, quel sigunde tire sim! Quel fui bom! Log quês cavole largá, deboxe de grite de tude quel pove ecitode, one time Situaçon de currida tava dvera prope cool, que Flecha, quel cavole de DjarFogo, pa diante, tude quês otes pa trás, num barulhe de cosque, ronc ma grite de pove, caquel cavole de Nhô Djodje de Nh Pade sempre pa trás de Flecha.^ Nhô Djodje, chatiode pafronta, sempre ta dzê que ma nera normal BRAZINE estode ta fazê um currida daquel manera, quê el era imbatível e que jal divia ter largode diasá tude quês otes cavole pa traz El tava esfregá mon na cabeça, el tava gritá mas come é possìvel Sr Deus?!... Quê, pa Nhô Djodje, sê cavole ca tinha hipotse de perdeba, embora el sabia cma Edmundo Dantas era um bom cavaler, amdjor que Ti Jack Simente... Enton, cavole quaz 100 metre pa tchegá na meta, que Ti Jack Simente, chei de raiba pa mode el sinti cma el tava ta ba perdê sê furtuna, pô log ta gritá pa tude gente uvi: - ÓÓÓÓÓ, NHÔ DJODJE, ESSE CAVOLE DE BOCÊ?!... É UM CAVOLE DA MERDA!!! Enton Nhô Djodje, que também era mute bom cavaler, chei dexperiença, comprendê log quel situaçon e notá cma falta ca tava na BRAZINE, sê bom cavole, que nunca tinha pirdide um só currida diasá, ma sim na cavaler. Enton, mez da lá de longe, el pô sê porta-voz na boca, el gritá bem olte pa Ti Jack Simente e pa tude gente uvi: - NÉ BRAZINE QUÊ UM CAVOLE DA MERDA!!!... BÔ É QUÊ UM AZELHA!!!... PORRA!... FOLGAL RÉDIA, FOLGAL RÉDIA Inda assim, Ti Jack Simente uvi, el folgá BRAZINE rédia, BRAZINE inda desabrí, ma já tarde... Inda assim, el cunsiguí fecá na sigunde lugar. E na fim, tude quel pove caí Ti Jack deriba, mode el que perdê... Um vergonha pa tude gente e pa Nhô Djodje de Nhô Pade! Ma smeme assim, cma el fecá na sigunde lugar, inda el cunsigui salvá metade de sê posta, que esquebrál e fazel cuntinuá que sê lojinha que já tava um bocode down! Pove de Soncente, fairplay moda el é, ba tude caquês rosare de festa felicitá Sr. E. Dantas ma sê cavole garbose, Flecha, quel trazeba de DjarFogo e que ganhaba quel grande currida de Sr. San Jon, sem merrinha nem rabica e que tude honra. Zizim
Figuera (José Figueira, Júnior) |