|
NICETE - SANANTON SÊ TERRA DE SONHE E AMOR (ONES 1945/1960 ) PARTE II PaMenel, home de respeite, na sê fala bronde sem alterá voz, lá consigui convencê quel trupida de gente lá na terrer de casa e, cma já era de nutinha, el resolvê fecá pa drumi. Assim, despôs de cmê sê cmonbotcha (prote de resistença de frinjnote que papa de midje, bnena verde, nhame, mendioca) mute bem preparode moda de custume pa dona de casa, Jueninha. Despôs daquel bom jantar que tude ês dá Deus santas graça pal ca faltá nunca derriba de mesa, PaMenel ba detá pal podia descançá corpe, quê naquel ote dia, moda jal tinha promitide Nicete, ês tinha que basse la derriba na ladera mondá e coroá quês midje que já tava de tole olte, chei de flor e diasá ta pedi traboie. Jueninha, tude contente, vincida ma não convincida, lá fazê paz ma Nicete, sê pai de fidje e tude cosa de vida lá naquel funde de Sfrumeguinha torná parcê pô na camin Na dia siguinte de madrugada, antes de Sol raiá, Nicete, despôs de prepará sê berrim, rancá junte ma Zaquiel, sê fi ma vêi, e PaMenel ba trabaiá quês mîdje la derriba naquel merada. Pa camin, PaMenel, intrigode caquel presença de Zaquiel ta companhás, perguntá Nicete pamode quem quel tava ta levá quel mnine ma ês. Enton Nicete explical cma Zac já tava que dozione e, moda sê falecide pai tinha el insenode, assim el tava ta fazê que sê fî, pal basse ta prendê escola de vida. PaMenel, preocupode, perguntá Nicete sel ntava ta ba mandá Zac prendê êlê lá na escola de Nha Fluripa na sêlada de Sfrumeguinha? Nicete dzel cma era tude sê prazer, ma o que tava pol prublema era quel destança da la de funde de sês cavoque té na somada, quera demás pa quel mnine basse pa escola Pa cabá que conversa, el ba log ta dzê PaMenel cma el tava ta mestê insená Zac traboie de compe moda sê pai tinha el insenode, pal podia prendê segurá quel pon de casa, e que pa quel traboie lá el nmestia sebê êlê! E lá ês sigui sês camin, inda na escure, sempre ligere pas podia tchegaba na compe antes de sol manchê, quê assim rendimente de traboie tava ser mamdjor. Dia ba ta passá, culheta foi boa quê tchuva tinha dode drete quel one lassim Basta ês cunsigui intchi dôs tambaque de midje ma fejon, suficiente pa segurá sustente de tude quel casa ma alguns de sês família, tonte pa banda de Nicete cma de Jueninha, pa tude quel one. Nhô Franc, home vêi amigue de casa que tava oiá na Nicete quel bom fidje quel ntive, tava tude hora dzê Nicete cma quel rincon de terra, quera pegode ma quel de seu, já quel ntinha fî, quonde el quesesse el tava vendel el. Ma naquel tempe nera vontade que tava ta faltá Nicete pa vrá sê horta más grande, ma sim denher, quê Nicete era pobre e, moda quaz tude lavrador na Compe de SanAnton, sempre vivê foi desforce de sê traboie de terra Assim, de nutinha, tude vez que tava bem conversa lá na terrer de casa daumentá sês parcela de tchon caquel proposta de Nhô Franc, cosa tava fecá ta trabaiá Nicete na corpe e ca tava dexal durmi em paz!... Inda más caquel ote conversa de ba espiá vida lá pa Soncente, quel tinha tide uns mês antes ma sê Tiu Shelim Pepel e que fecá sempre ta fazel macaquim na cabeça, um cosa que nunca el tinha sintide antes, moda um espece dambiçon, bodzê ta tchemal e timpurral pel bai! Na força destode só ta cismá, pensá e creditá na destine, um demingue, dia de desconse de lavrador, lá na casa tchegá um Estafeta (moce de recode ambulante de grande destância mute usode na SanAnton naquel tempe que comunicaçon Na Ilha era dificil) cum carta de Tiu Shelim Pepel pa Nicete, binde de Soncente cum truquim valente lá dente, ta mandá dzel cma jal tava tude pronte pa recebel na sê casa! Basta PaMenel é que lê carta, quê lá na casa ninguém nsebia lê nem escrevê. Nicete fecá prop sabe, contente caquel lembrança de sê Tiu, quel pensaba té já tinha esquecide dele. Agora, problema era el otchasse coraja pa consigui convencê e prepará sê amdjer ma fidje, gente de casa, vezim ma tude familia, pal podia dasse quel grande solte Assim, el tive uns dia muque ta cismá sem dzê nada e, na conversa ma PaMenel, que foi sempre home de bom consei, sê cumpanher e amigue de casa e amigue fiel, el consigui tmá quel grande decison de cambá Soncente ba espiá vida. Cosa que PaMenel conselhal log pal fazê, já quel tinha tonte ambiçon, ma que bastante moderaçon e cuidode, quê pra la, cosa de vida era tude prop diferente. Enton, despôs de ter falode e recomendode Jueninha na sê Mantia, Zaquiel sê fi ma vei, que já tava comprendê dritim quel traboie de sê pai é que fecá que conta de familia ijdode pa sê padrim PaMenel Assim quel sonhe de Nicete cumeçá ta pô na camin de querê realizá! Quel note, véspera de partida, el detode ma Jueninha, mãe de sês fi que sempre el estmá, el vrá el dzel: - ´M tita ba trabaiá que força e coraja pa nô podê comprá quel rinquon de tchon pegode ma quel de nossa, que cumpade Franc tem estode sempre ta prometé vendens! Basta cumpade, home de palavra, sempre firmá cma el nte vendê ninguém el senon sende nôs! Na dia siguinte, quel noticia de partida de Nicete já tinha corride Cavoque de Sfrumeguinha tude inter Enton foi mute tchore ma guisa na hora di bai de Nicete! Era ver um tristeza mute grande trançode daquel morabeza, ta bem da lá daquel funde de rebera té na selada de Sfrumeguinha, que tude quel pove que sês lincîm bronque na mon ta cená Nicete Sentimente era tão forte e estronhe, basta era burre ta zurrá, catchorre ta ladrá, té cêu vrá dum manera prop escure que ninguém sube nem pude explicá, e é cosa que só ta contecé as vez quonde terra ta perdé um fidje queride! Nicete imbarcá na Boca de Pistola, porte bem cunchide de Ponta de Sol pa sê mar regaçode, ondê que gente, pa imbarcá ô desimbarcá, tinha que esperá marinher dexperiença trá (contá) jaziga daquel onda de sete e proveital más rapte possível!... Assim lá bai nôs Nicete, imbarcode na naviu Mar Novo pa Soncente, ondê que tude sês tiu já tava vivê diasá. Tude ês ba esperal na cais pa dal quel apoie ma coraja naquel nova vida! Foi mostrode el Soncente, terra quel gostá tcheu, e pa tude lugar ondê quel tava ba ta passá el tava ba ta pô um monzada de pergunta Despôs Tiu Shelim Pepel leval pa casa dotes família de seus quel ca tava conchê, moda sês Tiu Farrope ma Viriote e tude quês monzada de subrim, el sempre marabidjode! Lá, quel hora alguns lágrima bel na oie, quê lembral sê casa, Jueninha ma sês fidje quel tinha dexode pa trás, lá na Sfrumeguinha e pa tcheu tempe, sem dia de voltá Nova vida, vida nova, quês tiu pol log reme na mon pal pudesse ba ta custumá, quê vida de mar era bem dferente daquel vida de compe. Dvera quel mudança foi dure, ma Nicete, que bem decidide, tava ta prendê rapte e bem, ijdode pa tude sês tiu e alguns amigue que jal tinha ranjode na Soncente. Tiu Shelim tive densinal nadá, cosa que ca foi problema pa mode jal tava cstumode de nadá na tanque dága doce la na SanAnton, pal podia traba sê carta de marinher na Captania e pudesse assim remá legal na Baía de Porto Grande e basse pa borde de vapor ganhá sê vida. Assim foi, quê el nera malondre (priguiçose) e tava ta prendê prop rapte e ta entrá naquel ritme de vida, sempre chei de sê boa vontade. Pena é que, na principe, denhirim quel tava ta ganhá era poque e ca tava ta tchegal pa mandasse pa casa de Jueninha ma sês mnine, quel tinha dexode pa trás e que ca tava ta sail de pensamente. Uns mês despôs, naquel cicle de vida de Baía de Porto Grande, bem parcê um vapor embanderode de Panamá ta pedi embarcadista. Captania trá sorte e caí quaz tude naquel família (um tiu e três subrim)! Assim embarcá: Shelim Pepel, Nicete, Lima, Jack Fejon Pedra e Franc Spaguette. Tiu Shelim, marinher confirmode chei dexperiença, é que tma conta dês na borde. Assim ês tava uvi quel e tava ba ta sigui tude o quel tava dzês pa fazê. Mudança de situaçon pa Nicete, foi más um vez mute grande e rapte, quê de sê funde de Sfrumeguinha, binde pa Soncente e log uns mês despôs ter dimbarcá sê primer viaja directe pum terra longe, era demás!... Apôs, da la de Soncente ês cambá Canal de Panamá, quês travessá e despôs sigui pa Valparaiso na Chile, ba carregá mineral de cobre. Pa sorte, mar tava bunzim, viaja foi prop sabim e traboie na borde era cosa que ca tava faltá. Nicete ma sês cumpanher ba pa viaja ta prendê tcheu cosa de vida de marinher graças a Tiu Shelim e, Capton de Vapor tava prop contente de sês prestaçon de traboie e comportamente na borde! Ês tchegá num madrugada de mês de Dezembre, tempe de calor na parte Sul de nôs Planeta, naquel Baía tude luminode de Valparaiso!... E se Nicete tinha otchode Soncente bnite, lá anton era prop um paraíse! Enton, cma durante viaja ês tinha dode sês best na traboie na borde e era véspra de Natal, Capton mandá dás um truquim reforçode e despôs de ter ês agradecide, el dzês: - Bsote podê fecá dôs dia na terra, ma dia 26 de Dezembre pa quate hora da tarde um querê tude gente li na borde, ok?! Assim foi! Ês ba tude djunte pa terra, que Shelim Pepel ma Franc Spaguette ta comandá grupe e levás pa quês broque (dancing house) quês tava conchê chei de mnina bnita! Moda tude marinher, inda más despôs dum viaja cumpride daquel, num dia especial daquel, era normal um home basse pa terra esparajá vida! Nicete, que nunca tinha saíde de sê terra, choque fui grande quê, quonde el oiá tonte amdjer bnita, el perdê cabeça, inda más cuns mês sem oiá fema... Um mnininha cumeçá ta dal bola e el, caquel troque na bolse, foi cosa facil, el ca midi dôs vez, el betá mnininha mon e el ba ta dzê sês cumpanher log cma quel lassim era de seu! Sê Tiu Selim fetchal oie e dal que cabeça cma sim! Festa prope sabim, champagne pa betá tchuque que mnininha ta finji querê pagá, ma Nicete tava vançá log e ca tava dexal pagá!... Basta Nicete, cum mistura de coque forte na butche, já tava té ta falá espanhol Sê tiu Shelim Pepel, macoque bedje, que oial timbalá, log dal fala por uns dos vez, ma cosa continuá sem problema. Enton, despôs dum note bem passode, dia 26 de Dezembre tchegá na tempe e hora de tude gente bá pa borde. Lá mez Franc Spaguette cumeçá ta juntá tude pessoal Ma quonde ês dá Nicete fala, el nqueria sabê de voltá más pa borde, pegode na sê chilena bnita moda um estampa! El vrá prop rafilon e ta dzê assim que pé fincode na tchon! Na principe, quês moce tava ta tmá quel stora tarri e na brincadera. Enton, Nicete reagi log a serie e na sê linga bem funde de SanAnton que Deus dal, el ba ta dzês: - Pô borde?!... Ah, quêlé! Ucis n´ris de fovor, ucis dzé Capton que mi jáme fecá prei na Valparise e mi nti ta ba más nem po borde, nem pê terra, nem pa nium legar!.... Quês moce ma sê tiu Shelim Pepel tude já infrontá e pa trá duveda ês torná perguntal: - Ma, Nicete, que febre é esse que já panhobe que bô nquerê ba po borde? Já bô perdê cabeça, Nicete? E bôs fi ma Jueninha! Cmanera? Resposta de Nicete convincide, foi firme e sêque: - Ucis n´tita oá um padoce mnina bnita desse, de cabel lorgode pa costa aboxe! Ah, quem pode caquês cabel rum lá de nôs terra?!... Ah, quêlé!!! Mi, já mi npode caquês cabel rum!... Um padoce de mnina bnita desse, inda más el dzê cma el ta estmeme!... Nnon nnon nnon! Mi jáme dzê ucis, mi ntita bá nada más po borde, quê jáme ba ta fecá prei!... Ucis podê bê e ucis dzê Capton moda jáme dzê ucis! Sê tiu Shelim, que já tinha cunchide uns situaçon quaz igual ma otes, dantes, vrá dzel: - Ó, Nicete, esse desafor de bossa ta demás e é log um afronta, pa bô e pa nôs tude, ma pa borde é cum tem que levobe! Cosa vrá prope fei e dure, a ponte que sê tiu ma quês moce cumpanher de mar, contra sês vontade tive que tchemá pliça e nôs Nicete bai pa borde foi poste algema, quê senon dote manera ês ca tava ta ba podê leval! Nicete, pa mode esse stora, tive um semana muode e muque, zangode ma tude sês cumpanher na borde sempre quideia naquel mnina bnita de cabel largode pa costa aboxe! Na fim daquel semana, já na olte mar e de volta pa Cab Verd, quê vapor tava ta bem pa Europa ma tinha que dexás de passaja na terra ondê quel tinha ês tmode, moda tava escrite na controte, lá Nicete bem cumeçá ta caí na sê realidade! Enton, el intchi de coraja e el ba pedi sê tiu Shelim ma tude sês cumpanher de viaja perdon um por um. E, quonde el tchegá na Lima, el dzel: - Ó, Lima, deixa estar cma bsote é que tinha rozon! Quê mi nsabê qsê que penheme na terra de gente! Quês moce, pa consolal, vrá dzel cma nera pel infrontá, quê el nera primer caquel cosa tava ta contecê!... Ma só que, enquonte el tava ta ba tem quel troque na bolse, tude tava ta ba ser ok na terra de gente, ma log quel cabá ês tava ta ba fazel tchoresque e cmel que cabel e tude! Enton djunte, ês tude largá tarri, menes Nicete que o contrare, corpe rupial só de pensá naquel ideia! Problema é que pa Nicete ca tive tempé dadaptaçon e tude cosa sei ta bai mute rapte. Ma smeme assim, pa el foi um grande experiença de vida que fecá e sirvil de liçon pa fazel vrá toiá cosa de Munde dote manera!... Ma, também cma el era más home de terra que de mar, durante quel viaja de volta pa terra, el bem ta pô um bocode dorda nideia e cumeçá pa perdé tude iluson de fazê vida de mar e ter de ba tude tempe bescá fortuna la pa quês terra piaboxe! Assim, log que Nicete betá pé na tchon de Soncente, el ba tmá sê bom troque nagença de Millers & Corys, quê quel viaja rendês um troque valente. Log el cambá SanAnton, na direçon de sê Sfrumeguinha natal, via Ponta de Sol, ba ter de Jueninha ma sês fi e tude sê pove que jal sabia tava lá ta esperal, el quns encmenda e tcheu cosa pa contás! Assim cma foi sê despedida chei de tristeza, na dia quel tchegá foi festa rije fincode na terrer de casa, que Jueninha ma tude quel pove fliz que regresse de sês fidje de terra, Nicete! Ligria era tonte que PaMenel mandá té matá um buim genoque e assim tude gente daquel cavoque de Sfrumeguinha pode partecipá na festa de regresse de Nicete, que durá dôs dia lorgue. Caquel troque de viaja, quel note mez Nicete fetchá negoce e comprá Nhô Franc quel rinquon de terra quel tinha el promitide e que jal ntava ta podê trabaiá Despôs de ter contode sê pove tude sês ventura daquel viaja sabe que margoze, sem falá mentira, el vrá pa sê fi Zaquiel, que já tinha criode más uns tole durante quel tempe quel tive fora de casa e que tinha sabide tmá conta bem de familia, el braçal diante de tude gente e dzel: - Sum dia bô quiser ba espiá bô vida nês terra piaboxe, bô ta bai e mi nta estorvobe pa bo podê ganhá bô prop experiença de vida Ma mi, só um ta dzebe que mi um tive sorte dotchá nha Tiu Shelim Pepel ma otes bons cumpanher que ijdame tcheu! Ma nada diluson quês terra piaboxe! Manhã cidim, no targui no ta ba betá mon na enxada, no ta rancá que nôs traboi moda de custume, quê li é quê nôs terra ma nôs gente! E LI É QUÊ NÔS VIDA!!! Fin Zizim Figuera (José Figueira, Júnior) Comentário: Comentário: Comentário:
Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: MMMascarenhas magui.salomao@netcabo.pt |