|
DJÔ IA Na Fonte-Francês,
quel note, Paulina Manqua tava cum pressa infrontode, ta soprá
um bustinha de burre que sê subrinha tinha el trazide cindidide
ta corrê, da lá de fagon de sê vezim e cumpade
Delfim, quê note já tava olte, p'ês pudia cendeda
quel lume de lenha na sês fagon de três pedra e poba quel
catchupa ta cuzenhá, nimode cum barriga d'atum que Djô
Ia tinha ês trazide de Plurim de Pexe pa jantar. Lá
na casa de Paulina, mode pobreza, tava siguide quel "Cicle de
Catchupa" sima tude gente de Rebera daquel tempe!... Bibida colde
cuns ingruzim de note, pa ca drumisse em jijum. E, n'ote dia plumanhâ
pa onziora, anton tava cmide quel catchupa guisode cum cavala frite
ô ote igridiente que tava dás pa ptá tê
de note. Cuzenhola
tava fcá um bocadim fastode de casa, el era fete de pedra e
borre ma coipe de carrapate, coberte de paia de grama seque trazide
de compe!... Era obra de Cuque, Delfim ma Djô Ia, fete de construçon
forte e p'amizade de sês amiga que sempre socorrês... Tude dia
de note despôs de traboi, conde Dona tava stode ta fazê
jantar, ês tava custumá ba sentá lá fora
ta proveitá daquel frisquim ma quel luar, ta contá cosa
que ta tinha ês passode naquel dia, ijgá uril ô
carta ô anton contá alguns sturinha de sês vida
passode. Assim,
pa sparajá, Paulina tava ba ta fmá sê canhote,
Cuque ma Djô sês cigorre e cumpade Delfim sê bom
tchope de taboque rolode (monfechode) puste na conte de boca, qu'el
tava custumá comprá pa polme lá na rua de Matijim...
Ta trá cada fmaça, ta intchi lugar de fume ma tcher,
sem ninguém reclamá. Lá
ca tinha prublema, quê jás era custumode que cosa de
cumpanher, e pa ês tude era normal na sês ritme de vida.
Tude ês, cunchide de pove, fui também daquês personaja
importante popular de nôs Mindelo que no ca podê squecê
e que sempre ixisti, ta fazê parte de nôs decor, cosa
que tude gente sabia ma ca tava ligá. Cada um
na sê tonte e que sê utilidade na nôs sociadade
cum vida vivide e tcheu storia de sês vida pa contá... Delfim era ferrer na zona de rebera e sê specialdade era fazê frisdera pa fritá pexe, ma torradera de torrá cafê ma fazê midje iliode, sem contá quês monsada de caniquinha ma candirim de pitrol fete de latinha de lete condensode que tava bem de borde, trazide pa Djô pa sirvintia e que tava fazê ligria de tude quel pove! El, pa
mode sê calma, quê nada ca tava incmodal e home de consei,
era sempre tchmode pa cabá c'aquês confuson, ma pé-di-boi
que tava parcê de vez inquande na zona, moda um juiz de paz. Também,
só el ê que tava guentá Cuque ma Djo Ia, conde
ês tava bem pa casa tmode sês pitrol... Ês n'era
mau, ma ês era chote p'afronta e guentás n'era brincadera
de mnine d'escola... Ma Delfim, que tava cunchê cada um sê
fraqueza, tava stode lá já ta sperás pa pôs
ruspeite, p'ês ca baba cansá Paulina cabeça. Cuque era bom carpinter, specialista na fazê caxunzim de tude quês anjim que tava morrê pra lá. Também el tinha um hurtinha lá pa Passaron ondê qu'el tava criá galinha, caturniz, cabra ma tchuque.... Assim,
de vez inquande, conde cabra tava pari el tava trazê Paulina
lete pa fazê riquês, cosa que sô ela ma sê
subrinha é que tava gostá, e inda bem mode el era poque,
e cabá quês ote cumpade, home de sês gruguinha,
falás na lete ma riquês era abernúncio!... Basta
log corpe tava rupiás. Paulina
Manqua era um spece "de Godfather" da lá de rebera,
ela ê que tava cuidá daquel poce ma bomba d'aga, trás
de Compe de Jogue, assim cma de quaz tude fidje de parida, grande
que piqnim de zona!... Pove era sempre t'entrá ta sei, ta ba
spiá que cmê na cuzenhola, e ela ca tava chatiá
nem dzê nada quê sê devisa era: - Conde
Deus dá, dá pra todos!... Assim, mez na mei de tude
sês miséria, pla graça de Deus tude quem tivess
um cusinha sempre tava ba longal el pa ca faltaba nunca e ela tava
partil ma tude gente. Basta prop la na sê casa grande, de tchon de borre, que sê subrinha tava barrê dôs vez por dia pa despôs burrifal d'aga, tava custumá drumi gente de munde naquês dôs cultchon de flurzinha e assim ca tinha tempe de ninguem fca esfrensode o drumi na rua... Quê
conde pove ca tinha ondê drumi, ês tava camba Fonte-Francês,
dritim lá pa casa de Paulina, quê ês sabia cma
um gzinha daquel colde de catchupa pa matass jijum ma drumida ca tava
faltá... Assim, Pove era pa Ela, moda Ela era pa Pove! Nôs
Paulina Manqua! Nôs
Djô Ia, grande catraer de Porto Grande de Mindelo, figura carismática
Mindlense pa sê desmazel, que ca tava morrê mode el era
um bom trabaiador. Conde el tava stode sem tmá coque, era um
paz d'alma. Basta ondê qu'el tivessu, el tava fca sentode na
sê cantim dsegadim, sem fazê barulhe.... Inflizmente, el ca tive mute sorte que natureza, quê conde el era piqnim, el scapaba de morrê, moda el tava dzê "de smallpox"(variula), assim el tinha cara ma corpe tude fradim... E pa azar,
despôs el tive siflis, que cmeba el nariz e estragal sê
cara, moda s'el ca tinha nariz ma sê corpe d'home, o que tava
pol um prublema grande pa xixi e el era ubrigode de fazel na calça...
O que tava fazel às vez tcherê urina. Assim, na sê parcença, ninguém tava dá nada pa el, ma el era bem ceitode na sê sociadade e na sê mei de traboi. Ninguém nunca pol nome, cosa que gente de Soncente sempre gostá!... El n'era
mute forte, ma era um home de garra e mute intligente, capaz de reagi
sem gente stode ta sperá e tchá tude gente que boca
aberte (por isse nunca fiá na parcença de gente) e já
bsote tita bem oiá porquê. Também
nôs Djô Ia, conde el tava pô lume na banca (tma
sê grogue). el tava intchi Cidade de Mindelo que sê voz
carrosque na garganta, sempre ta cantá quel cantiguinha qu'el
tava gostá: Papagaio
louro de bico doirado entra nesta casa para ver o namorado... Conde tinha paquete ma vapor de passager, el tava bai pa borde sempre na bote de Nhô Jack Cunqlicoque. Anton, um vez Serpa Pinto passaba na Soncente, ta ba pa Brasil carregode de passager... E nôs
Djô, que tava dente de bote, tracode na vapor, quente cuns dôs
gruguinha na butche, sempre ta falá el sô, moda de custume
que sê voz roque que ninguém tava intendê... Anton,
um portuguesa que tava intrigode, ta sigui nôs Djô Ia
na sê conversa da lá derriba, vrá ela grital: - Ó
senhor, ó senhor! Djô
fazê um break... Quel senhora cuntinuá: - Diga-me
lá... Mas que língua falam vocês nesta terra?... Nôs
Djô ca dsarmá, el vrá pa ela, el dzel que sê
voz roque da la de funde de sê guela: - Ó
minha senhora, aqui falamos até japonês! Quel tia
dá um gritim d'esponte, jal ca dzê Djô más
nada, ma quel malta de borde bem log c'aquel alvícera pa terra,
que fazê log volta d'Ilha. Num daquês
mute dia que Deus tem na cruz, Djô Ia, despôs dum dia
de traboi bem trabaiode, comprá uns cosa pa levaba Paulina
lá na sês republica, quê mama tava prop grosse
pa Djô, ma lá na casa ês divia stode que falta
quê já tinha uns dia qu'el ca tinha sbide... Anton el
levá mei soque de midje, mei soque de fejon e metade dum atum
c'ajuda de Cuque ma Vicença de Gustim, pa casa lá na
Fonte-Francês. Paulina ma tude sês amigue fcá prop
contente d'oiá Djô!... Quel atum fui lanhode, salgode,
spundrode na parede de rua que cara pa sol pal pudia revê, pal
guentá sem stragá e ser gordode pa ote dia. Quê quel dia era papa que fringinote, dum tchuquim cuns amigue tinha matode lá pa riba, perte de Pedra Rolada. Mute cuidode, quê quel papa tava ta parcê friu purriba c'aquel olhe de fringinote coiode... Log que Djô metê um cdjerada, Delfim dal fala... Cuidode moce! Anton,
Djô Ia ma tude quel pove pude pô ta cmê quel cmida
que cuidode, ta panhá cdjerada na borda... La na sês
república bem dirigide pa Paulina Manqua. Despôs daquel jantar, moda de custume, despôs de lavá prote e tude cuzinha já bem armadim, tude ês ba trá sês femaça lá na cuzenhola... Ambiente prop sabim, que tude gente forte daquel papa que fringinote... Quê
nôs Djô Ía, ta nimá lugar, ta contá
sês vintura de vida, daquel guerra del ma Tchope boxeur que
fcá na stora e que fazeba el sê nome... Moda Djô
contá e pove firmá, Tchope cris dal pancada, quê
Tchope era más forte... Ma Djô, magrim ma sperte que
nem macoque, ca dá Tchope nem tempe de ptal el, quê el
Djô, rapte de munde, lajá na tchon, el pxá Tchope
sês dôs boca de calça dá ptal na tchon,
pa sponte de tude gente! Dá tude quês gente pô
ta tocal palma.... Boa, Djô!!! Lugar tava
tude nimode naquel note, conde de rapente, por causa dum gatinha que
tava lá pa cuzenhola ta manhentá... El ruvrá
candirim de pitrol dente de fagon de três pedra qu'inda tava
cindide pa gordasse quel lume... Anton, sebi um lumnara grande, pegá
na paia de tete de cuzenhola, dá pegá lume!... Um abole
naquel mei, Mintinha, subrinha de Paulina, trá log quel panela
que reste de cmida de lume, Djô ma Cuque sebi driba de cuzenhola
pa fazeba quês coipe cedê e caíba dente de cuzenhola
pa tenta bafá quel lume. Delfim já tava ta ptá
uns pazada de terra lá dente também... Pove pô
ta bem ta tchegá pa isdá!... E tude tava corrê dritim, conde quês coipe cedê! Cuque inda tive tempe de saltá da lá derriba pa tchon... Ma nôs Djô, qu'em vez de ter quebrode coipe e fcá que pé derriba de parede de cuzenhola, fazê tude o contrário, el cortá coipe por fora e fcá que pé derriba de coipe... Pummmm,
dá nôs Djô fundá que coipe e tude pa dente
de lume de cuzenhola... El dá um grite e tive quem que uvil
grita ta quei: JÁME CAGÀ NHA MERDA!... Ma flizmente
que fui más de mede do que perigue e ês cunsigui tral
da lá dente, sem fri nem quemá, cum sorte de lacacai... Ma na dia
siguinte, log cidim, parcê um data de gente pa traboi lá
na Paulina Manqua e CUZENHOLA fui fete tude de nove, cuberte de folha
de lata em vez de paia. Ma ês gordá quel fagon de três
pedra, que tava fazê quel catchupa cuzenhode brandim, na lume
de lenha! E da tardinha,
Paulina fazê um cmida d'Onje pa festejaba sês nove cuzenhola
e despôs que tude gente cmê, bem cmide, ela ma sês
amigue Delfim, Cuque e Djô Ia pude cuntinuá sês
vida normal naquês note de lua, ta trá sês femaça,
cada um na sê goste, lá na terrer perte de porta de sês
nove Cuzenhola, sirvintia de POVE! Zizim
Figuera (José Figueira, Júnior) |