|
VULQUITE Na tempe de crise de 1939 (Famintos - de Luis Romano de Madeira Melo natural de SanAnton) em que inflizmente fome incarregá de matá tcheu gente na terra, especialmente na nôs Ilha más agricola moda SanAnton, SaNinclau e más tontes otes. Cosa que marcá um época bem triste de história de nôs terra Cab Verd. O que foi um situaçon qinda prolongá pa tcheu tempe na nôs Ilha ctude sês consequença que ca podia dexá de ser. Pa falá lissim dês tema, mta tinha tcheu cosa pa dzê, ma li mtive que fazê sô ês piquen introduçon pamdjor compreeson de storia de nascença dum boys moda VULQUITE que moda tcheu fui vitema e fidje dum geraçon de probreza pa ca dzide de miséria. John de Nha Chiquinha era sê nome, ma más cunchide na tchon de Soncente pa Vulquite mode sê manera speed de furtá. El cumeçaba sês vintura na terra, moda voz de pove ta dzê, na cuntinuidade de crise done de trinta e nove que bai té cinquenta. Cada um nesse munde csê destine, em que tude cosa um dia podê cumeçá na vida sem gente sabê o porquê ô podê explicá. Enton, bem contecê num dia em que pove de sê aldeia argui prope ardigode ta quexá fome na barriga sem quel cicle de catchupa, quê ca tinha dode tchuva diasá e, ote, traboi de estiva na borde de vapor de mei de Baía de Porte Grande tinha escassiode e tava prop puquin. El, rapaz nove na força didade, triste, angustiode daquel situaçon pra lá sempre tandá, sem rume nem direçon e sem podê ter um truquim na bolse, cumeçá devera ta fecá prop desanimode. Enton, pa cabá de completá sê dor e raiba, bem parcel morte de sê Nhanha, que tava cstumá de matal cratchim na cabeça tude vez qel tava panhá zere erre na ditode na escola de Sr. Grigol. Basta quel dia tava prope um dia dazar, quê té quel catchupa que fui trode colde puste na fresque pa cmê note dia, manchê inzede. Assim, quel dia na casa nem cmida se tinha pa da menine, o que motivá inda más quel primer revolta de VULQUITE de cumeçá ta ba robá na gente rique pa dá pobre, atitude que tava prová cma, na funde el ca tinha espirte de ladron. Num tal situaçon de desespere daquel, cma el ca tava tincontrá ote manera de frá vida pal podia pô sês mnine quel panela na lume de tude dia, el decidi vrá ta furtá. Enton quel dia, pa primer vez, VULQUITE abri na tempe decidide a resolvé gente de sê casa ma de sê aldeia sês prublema mandibular de pé de barriga. Basta, lá na sê aldeia, sempre quel tive problema, pove tava gatchal de pliça que tava estode na época num verdader catumba de fogue pa tude banda de Soncente cgraça de panhá esse tal VULQUIT?! Ma ninguém, menine cgente grande, na sê aldeia, nunca descosê pa dá pliça conta. Sê primer façanha que fecaba na storia, foi aquel quel fazeba num corre de tropa, na camin de Galê, carregode de cmida (pon, tchurice, fejon, macarron, etc. etc. ) furnecimente qera tude pa tropa português na quortel, lá na Morre Brónc. Silenciose, malabarista e rapte nem um spider moda ês tchegá de contá, el garanhá el sebi na caxa daquel camionete sem chaufer temá fé. E, quonde camionete tava ta passá diante de Cambota numbre dôs de Cova dInglesa, el ba ta panhá tude o quel pude el ba ta betá na tchon e, ta marcá lugar pa depôs na volta el bem catás na descansode. Enton, sem ninguém sabê cmanera, aquel grande atleta, rapte que nem gote na pessoa de VULQUITE, proveitá na mesme camin de saltá dum camionete pa ote que tava ta bem na camin de morada já perte de Cumpainha dÓleo na Galé. Cosa que dexá tude gente espantode cboca aberte sem creditá! Ma el enton, depôs é que bem contá cmanera que cosa tinha passode e el dzê cma fui quonde quês dôs camionete cruzá na camin, um ta sebí, ote ta dexí, el dá quel bon solte de pexe dum pa ote, dá el caí dentre de caixa daquel ote camionete que tava ta sebí pa morada... E depôs,na Cambota de dôs, el saltá justim lá ondê quel tinha betode quês cmida pa borda fora e pô ta catás cajuda de Lexandre Dode, que bem ta corrê ijdal panhá sês pon ctchurice e log el ba ta longal sê parte. Assim, tude quês monzada de cmida fui levode pa sê casa na Farnande Pau, ondê que sei logue um cmida dOnje pa ligria de tude quês bedje, gente grande e menine daldeia, que tude quel note bençoá Vulquite de ter ês matode sês fome. Vulquite, (Homem da Sombra Spider - Phantome of the Paradise) e más tude nome que pove podia dal, marcá um época na tchon de Soncente mode sê especialidade na dá golpe na casa de gente, o que poba nôs terra num alvaroce e pliça estrabancode sem dia de podê betal mon! Pa numinha jal era cunchide pa tude banda! Basta tivesse um roube, gente log tava dzê cma era Vulquite. Sobretude qonde era na casa de gente ric!!!... Ma, quem el era?!... Ninguém ca sabia?!... Prope pove de sê aldeia tinha tcheu que ca sabia quem el era e quês poque que sabia nunca denuncial! Tempe ba ta passá, vida sempre chei de deficuldade, quê el tinha um data de fidje ma sempre ta escativá, ta trabaiá na estiva (carregá, descarregá vapor na Baía), té que vapor bem ta escassiá drete. Vulquite, cma el ca queria estode pra lá ta puli calçada, el ba dá nome pa SanTomê, el ma sê cumpade Lilinha de Man Tudinha. Es fazês un controte pa roça, pas basse panhaba cacau ma banana e assim, caquel controte ês vivê pra lá uns one lorgue. Ês dôs fui daquês que revoltaba na SanTomê e que nunca ceitá de levá de palmatória na mon, cosa que chefe de roça (mandrongue) tava fazê use caquês gente da lá. Já na Angola tinha contecide mesma cosa caquel grupe de vassalode e valente de Ponta de Praia de Baía de Porte Grande na Mindelo de Soncente, primera remessa de pove de Cab Verd contratode pa Sul, moda Natche, Tchitche, Firmine de Paula, Lucas de Man Tudinha, Elias e más e más otes. Quês enton é que mandrongue psú nhondenga ma ês, quê ês é que cumeçá pa dá exemple de ca ta levá abuse nem dexá busá na otes. Um vez na SanTomê, chefe de roça queris ba dá Vulquite ma sê cumpade Lilinha na mon à força, enton fui um alvaroce de matá!... Quês dôs cumpade, costa ccosta na cumpanher, cdôs manivela de camion na mon, ês pô tude quês chefe de roça ma sês gente de lorgue e ês quebrá tude máquena de escrevê que pra lá tinha na roça. Fui mistide bem raforce pa levás pa cadeia principal e, smeme assim deboxe daquel grande rafiladesa que pô tude quel roça na estade de sítio! E pamode quel rafiladesa na época na SanTomê, tratamente pa verdione mudá log pamdjor! Controte de SanTomê cabá, Vulquite voltá pa sê terra, Soncente - Cab Verd, ondê quel nascê! Uns mês de calma na terra! Ma, poque a poque, nescidade torná obrigal a pô ote vez naquel finaçon que jal tinha cunchide antes de bai pa SanTomê. Lá sê pove de Farnande Pau já sabia cma el é que era Vulquite, ma ês cuntinuá sempre ta gordá quel segrede, quê el na sê manera doiá cosa ca mudá e cuntinuá sempre ta matás fome. Vulquite, sempre ta feji sem pliça podê betal mon,bem vrá um home misteriose, sempre ta parcê ora li, desaparcê lá!...Gente tava dá conta del pa tude banda e té tinha gente que tava oial sem nunca oial e pliça sempre sem podê pegal, quê el cuntinuá ta ser esperte, rapte e ta trabaiá el sô. Ma, cumpanher é que bem aremal vida, quê el metê ma um tal Pigife qera más um tarode sexual que ladron, se é que gente podê tchemal ladron, quê pa mi, el era um home, más que tava panhá pal podia matasse sê pove fome, do que vivê cideia dum dia vrá ric. El ma Pigife cumeçá fui ta vesitá casa de tude quês gente ric de Praça Nova daquel tempe e assim, tude quês gente, chei de mede, tava estode drumi de stanby, quê alvicera já tava ta corrê pa tude banda, mode quel Pigife qera mute fanfaron, falador e gostaba dexibi! Pigife tava conchê quês casa de Praça Nova por dente moda palma de sê mon, quê el sê tara que tava dal prazer, era más pa basse goitá log que tivesse um casal casode de nove na lugar! El ca tinha tonte nescidade, quê el era bon sapater e el tava mas era fazê coleçon de cosa qel tava panhá naquês casa qel tava vesitá, mode num espece de troféu, pa dexá sê marca de passaja na lugar. Pigife tava sirvi Vulquite tcheu, quê el tinha um bom oie e mimória moda um máquena de trá ratrote, assim el tava dal conta de tude o qaquês casa tinha por dente, o que tava dal tempe de estudá e escuí o quel tava ta ba panhá. Ma ês dôs bem desintendê, quê finalidade de Vulquite era ote cosa e nada tinha a ver que stora de senhor Pigife, quê el Vulquite ca tinha nium tara... Moda gente de terra ta contá, Pigife é que fazês prendel um dia que jas tinha planeode de ba robá na Praça Nova na casa dum tal inginher e cma pliça ja tinha prindide Pigife de vespra, mode ês sabia quel tava mandá boca. Enton, ês dal um bom garrotche lá na Estaçon de Pliça, dá el vendê sê cumpanher cdenuncia de nome e tude, cosa que té quel data ninguém, sê aldeia fora mitida, tinha sabide quem era quel home tão grande e únic, por nome do VULQUITE! Assim pliça, cumbinode ma Pigife, muntal quel armadilha. Pigife fui betode de cadeia, ma sempre deboxe de control pal podia cumpanhá Vulquite pa assim pliça pudesse betaba el mon. Um verdader desgraça pa Vulquite ma tude sê familia e sês gente de Farnande Pau, que jal tinha custume de matá fome. Pliça ma quês gente daquel casa de Praça Nova inrocal, betal mon, ês lombal bem lombode quaz pa matá. Dzide cma té vezim tava cpena del de tonte uvil gritá de pancada. Depôs del bem lombode, ês leval pa Estaçon de Pliça. Fui log um abole na tchon de Soncente prison de VULQUITE que durante tcheu tempe fui considerode mesme pa sês inimigue um heroi... Ma pena, é quns dia depôs, moda fui dezide, ês otchal pundrode lá na Estaçon de Pliça e quem que bá despundral pa interre dzê cma el tinha corpe tude pesode de pancada e quês tava otchá estronhe quê um pessoa que tinforcá el mesme sê cabeça ta devê fecá é despundrode, não?!... Ma VULQUITE não! Quê el, ês otchal cjoei dobrobe puste na tchon!... O que é prope estronhe, hum?! Assim cma morte nunca é culpode, cabá quel vintura de nôs famoze VULQUITE salteador de casa, fidje de pobreza pa ca dzide de miséria, ser humane amigue de sê pove de Farnande Pau quel passá quaz tude sê vida ta matás fome!... E, enton quel dia tude sê pove tchoral bem tchorode!... E, sê morte nunca fui esclaricide... Zizim Figuera (José Figueira,Júnior)
Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Comentário: Joaquim ALMEIDA soalmeida@free.fr |