|
NHA CHICA CUTCHI MIDJE Chica
jurá, tchorode chei de margura, cma ela nunca ninguém
pol um dede ô tocal!... Anton, ela tive de jurá na
Bíblia, ma livre de S.Ciprione de Pá Manel, diante
de tude quel consei de família. Quel
dia plumanhã log cidim, Quintalona mexê moda de custume,
na ritme daquel batucada de pau na plon ta cutchi midje, controlode
pa Nha Chica ma sês doze fidje, tude ês nascide na Soncente
de porte feliz e dum sô pai, por nome de Nhô Jon, tude
ês dôs natural das Fontainha-SanAnton. Tude gente de terra que sabia tava ba levá sês quarta de midje, mas ô menes, moda julbera de cada um tava podê comprá, pa cutchi la na Nha Chica, quê ela na sê job era expediente pa rapte, amdjer de palavra que tava sigui orda d'entrada e saída de midje sem fazê pove favor, nem brincá que sê traboi qu'era tcheu! Quem
levasse sê midje primer pa cutchi tava tmal primer, o qu'era
normal! Basta
tude bitchim de casa tava ba ta proveitá de cmê farel:
galinha, pomba, cabra, tchuque e, de vez inquande, sodode tava parcê
tê uns ratim!... Ma cma Alice, fidja fema más bedja
de Nha Chica, tinha mede de rote, era log um abole! Quê, ela
tava pô ta gritá, garanhá derriba de bonque,
cadera, mala ô do que parcê tê pará d'traboi!
Assim, cma quês ote irmon ja sabia, ês ca tava tchá
rote tchegá na farel, pa ca paraba sês ritme!... Era assim
naquel cutchir de midje que Nha Chica, moda tude criston, ijdode
pa sês fidje ma alguns vezim amigue, tava argui tude dia ta
bescá vida, de plumanhã tê de note, pal pudia
criá quel rebera de mnine. Midje,
lá na Quintalona, tava otchode de tude espece, stindide ta
secá na sol despôs de cutchide, pa ser puste na balaim
de carice ta esperá sês done ba bescás! Anton
Nho Jon, cumpanher de Nha Chica, qu'era daquês homona de ruspeite,
trabaiador d'estiva na Baía de Porto Grande de Mindelo, sê
prazer era estrinçone quês tipe de midje, pa nô
fcaba ta sabê. El tava
cumeçá pa dzene cma midje bronque ô mi-bolacha,
moda el tava tchmal, mode sê gron qu'era grande, lorgue e
quaz quadrode, era Quanza ma otes paquete é que tava trazel
d'Angola. Quel midje brumedje, ô mi-pantchera, tava bem de
Merca naquês vapor Liberty Ship. Ma tinha também quel
midje de terra, de gron piqnim e de tude côr que pove tava
gostá más, pena é qu'el tava parcê só
conde tava dá tchuva drete na terra!... Nha Chica,
sempre ta mexê, tava bem ta mandá Jon fastá,
quê la n'tinha tempe pa falestria... Anton Jon tava pô
ta ijdá também, ta panhá quel farel ta pô
na soque de papel que Tamieica tava ranjal lá na padaria
de Jonas. Quel farel, Nha Chica tava vendê um saquim chei
pa dez toston, na gente que ta criá tchuque na quintal de
casa ô na tchequer. Ela era
grandona, tipe d'amdjer de Cab Verd, escura que sês cabel
mei fine fete trança, lence bronque marrode na cabeça
dode loce moda de SanAnton. Sempre que sê julberona deboxe
de vental, ondê qu'el tava gordá denher de sê
traboi, ma quel canhatim que, log ta parcê manera, ela tava
proveitá pa trá uns femaça... E lá na
casa tude quês fidje del ma Nho Jon sabia femá canhote,
mode ela que tava mandás sempre ba pol um brazinha na taboque
de sê canhote, lá na cuzenhola de fagon de três
pedra. Nho Jon,
home trabaiador amigue de sê amdjer ma sês fidje, sempre
trazê tude o qu'el tava ganhá pa casa. De manera que
lá na casa, pela graça de Deus, nunca tava faltá
quel três por dia pa ês, fedjode ma vezim. Sobde
de note pa Dmingue, Nha Chica ma Punhuque, sê primer fidje
motche, tava sentá na luz daquel cander de pitrol, que sê
mãe tude note, antes de cendel e pol quel vidre pa lumenhá
amdjor, tava dzê sempre quel "Deus nos dê bonoite!",
pas podia contá denher daquel semana de traboi suode, cansode
ma honrode. Tude
djunte, ês tava limpá quês plon ma pau, barrê
roda de pê de casa, burrifá quel tchon de terra, lá
fora ma dente de casa. Lava quês pone ma ropa de casa e mudá
areia daquel pote de borre, lá na conte de casa, binde de
Bubista, comprode lá na Loja de NhIzê de Sulina, que
tava fazê aga prop frisquim... Despos
de jantar, fete pa Alice, Pa Jon, que já ta tinha sês
dôs bons gruguim na butche, tmode lá perte na Bar de
cmade Jejé, tava pô sê viola de dez corda na
peite, cumpanhode na cavaquim pa sê fidje Punhuque, ma Fraguinha
naquel lata de pitrol baziu, imborcode ta fazê de bataria...
Note de luar na Quintalona, onde que vezim tava bem ta juntá
pa bem oiá quês mnininha dançá biguine
na desafiu e oiá quem tava dá más bem que cadera...
Um verdader obra d'arte cum ca sabê se tê hoje inda
el ta ixisti. Anton,
Pá Jon tava rancá c'aquel cantiguinha d'inguice, que
tava fazê tude gente mexê e que tinha um stora pa contá
naquel refron, cunchide de pove: E assim,
esse refron era cantode na ritme de biguine, sem pará tude
quel note, pa sparajá corpe daquel semana de traboi! Quê
dia Dmingue era dia de sconce e Nha Chica tava custumá ba
pa sê missa. Pá
Jon ca tinha brincadera que sê amdjer, que sempre fui amdjer
fiel e drete, dês qu'ela nascê de barriga de sê
mãe, lá na tchon das Fontainhas! Ma tinha um cosa
que sempre intrigal na vida del ma Chica! Era quel virgindade de
sê amdjer, que naquel tempe era um cosa mute série
na terra. E assim
el tava contá, intrigode, cma conde ês casaba na SanAnton,
siguide na tradiçon, que tude quel pove ta sigui corteje...
Despôs de festa, el ma Chica ba pa sês casa pa lua de
mel... Ma Chica, que nunca tinha cunchide home na tude sê
vida, quê Jon é que fui sê primer e ultme home,
na sês contacte, qu'era primer na vida dela, naquel note ca
tive sangue!... Pove
na dia siguinte, tude somode já na porta desde plumanhã
ta sperá oiá quel lançol suje de sangue, oiá
fui Jon somá na porta que perna de calça rolode, o
que queria dzê cma, afinal, Chica n'era mnina nova!... Um
chatice de gaita, fui fete consei de familia e fui tchmode Pá
Manel, um daquês home de ruspeite de sês aldeia. Chica
jurá, tchorode chei de margura, cma ela nunca ninguém
pol um dede ô tocal!... Anton, ela tive de jurá na
Bíblia, ma livre de S.Ciprione de Pá Manel, diante
de tude quel consei de família. Jon, que na funde del meze
sabia quem qu'era Chica, porque ês ê que criaba djunte
desde piqnim na sês aldeia, ceitá Chica e da lá
ês cambá Soncente, ondê quês vivé
tude sês vida, sempre na ruspeite de tude e de todos.... E
que ca storvás de ter doze fidje!... Zizim
Figuera (José Figueira, Júnior) |