|
INTERRE DE PAULINA MÂNQUA Quel one
lassim, Soncente tinha dode tchuva drete, que rebera ta corrê
pa mar e tude quês chatice d'inxurada que nôs pove já
é custumode, conde esse milagre ta contecê. E cma quês
dique que Mota Carmo mandaba fazê na sê tempe, e que tê
inda t'ixisti lá pa quês banda de Pedra Rolada, guentá!... Anton, cma
tude quel aga intranhaba deboxe de tchon, bem parcê Rebera de
Paul na Soncente... Stora ingraçode que tcheu gente d'hoje india
é capaz de nem crê creditá, quê hoje pra lá
já ca tem rebera, mode casa que fui fete na tude quel zona, sem
rei nem lei, e que fazê Rebera Bote, Fonte Francês, Monte
Sussegue fecá ligode one time, dá stragá tude quel
beleza natural... Progresse, nhas gente! Anton pove,
cma aga tava ta revê deboxe de tchon, cosa que durá tcheu
tempe, ês proveitá logue cada um de fazê sês
hurtinha pra lá, cercode de pau de bombadera ma charutera ma
arame, pamode cabra ma burre ca entrasse de note pa ba cmês sês
prantaçon. Tude spece
de planta fui prantode lá na Rebera de Paul, nome que pove de
Soncente butzal, mode quel tonte virdura que parcê de rapente
lá na rebera, té que gente tava oial de bem longe... Basta
tude gente tava dzê que bodzê natureza tava estode diasá
ta guitá quel tchuva, pal podia exprimi tude beleza na nôs
terra! Quel cosa
durá tcheu tempe, basta era piquenique derriba de piquenique,
tude dia dmingue que Rebera de Paúl sempre chei de gente... Quê
tinha midje verde pa midje ingron, bobra ma mandioca e batata pa colde
de pexe, ma batata doce. Tive quem tê prantaba uns dôs bananera
que tchegá dá banana... Pove marabidjode de tonte marabijda,
ca pude resisti, da lá ês tral log quel cantiga: Oi vamos
imbora pa Rebera di Paul Cantiga esse que fecá pa sempre na stória de nôs terra!... Rebera tava stode nimode, assim ta tinha sempre uns fenhenga, ora lá na Didida, ora lá na Paulina Mânqua. Más certe lá na Paulina, cunchide pa sê mon de panela, tude sobde de note tê madrugada, que tava cuntinuá dmingue caquês piquenique lá na hurtinha de sê cumpade Delfim, ondê que nunca tava faltá nada pela graça de Deus!... Sô
qu'às vez da tarde, conde tinha jogue de futebol na Compe de
Jogue, ela tinha que ba abri aga pa ijgador tmasse bonhe e pal pudia
ganhá um truquim... Ma ca era nium prublema, quê Hirondina,
sê subrinha, já tava podê tmá conta de lugar. Quel one
de boas graça, tude gente de zona tava stode prop fliz que tude
quel natureza, cmida que tinha à vontade, Hirondina ma Zabel
e otes culiguinha tava tude ta sperá ter mnine, ma na ruspeite. Um dia plumanhã,
tinha manchide que mute vente e pescador ca tinha pudide ptá
bote na mar, quê bandirinha preta tava la tope de mostre de Captania,
pa sinalá mau tempe, ta gorgoloteá na vente.... Anton, caquel
falta de pexe que tinha na terra, bem parcê um vendedera ambulante
binde de morada lá pa Rebera Bote, perte de casa de Tite de Nhô
Posse ta vendê uns "fambil", pexe que tem pele dure
ma, despôs de pelode, sê carre é fine e mute bom
pa cmê... Tite, pa curiusidade, perguntá quel mnina de
dondê caquês pexe tava ta bem. Vendedera dzel cma ês
tinha side panhode na costode daquel naviu por nome de Mar Novo, que
tava fundeode diante de cais de Taqueilas na Puntinha. Tite bem
ta tchegá, el spiá quês pexe na guelra ma na oie,
dvera dvera ês tava prop frisquim... Cma era um sobde, el na sê
boa fé comprá quês pexe pa Paulina Mânqua,
que despôs tava dal sê denher. Log el manda Bei de Xangai,
sê nitinha, pa basse ta corrê longá Paulina tude
quês pexe, pa quel fenhenga de sobde de note, de Maria Santíssema. Fui um verdader
ligria pa tude quel pove, que tava prop inrascode pamode um tchuquim
que Chala mataba pa festa, lá pa Farnande Pau, ma qu'inflizmente
tava buze... Log Hirondina ma Zabel pô quês pexe na tamper
moda de custume e conde Paulina tchegá de bomba d'aga, ela dzês
log cma quês era pexe pa calderada e assim fui!... Basta quês
mnina já tinha cortode tude quês pon de caldera e puste
na aga, bodzê sês tava ta duvenhá. Tchon de
borre de casa de Paulina tava bem trabaiode, barride, ptode aga, calcode,
secode e ptode vela raspode na tchon, moda pa tude boi de tcherê-cadera,
prop pa criston podia deslizá amdjor. Quel muve
sempre de gente d'entrá ta sei, e despôs que gente de boie
ta bem ta tchegá, lá na Paulina Mânqua intchi fullup!
Boie rancá pa dez hora da note, num ritme prope sabim daquel
coladera que tava na moda: Manhã
cede no ta bai
Tude normal,
num imbiente sem vaidade, quel pove tude juntode ta diverti sem ranjá
stora!... Três
hora de madrugada, ô que abole lá na zona de Fonte Francês,
cum data de gente ta sei de sala de boie ta corrê pa tchada que
diarreia... Cuitada de Paulina Mânqua nofragode sem podê
mexê... Flizmente que cumpade Delfim e más otes ca tinha
cmide quel calderada de pexe e pude levá Paulina, despôs
de lavode, num cadera pa Spital. Moda fui
dzide, tude quel chatice fui pamode quel fambil, quê um pexe que
ta custumá e gostá d'estode na costode de naviu ta cmê
quês buzim ma lapa que ta criá naquês forre de cobre...
Dali quel intoxicaçon geral. Smoregal também é
um pexe de lorgue, ma el é plancton quel ta ingli na olte mar
e que gente ca devê cmê sê figue!... Paulina ba
pa Spital, ês dal sulfatiozol ma ela cuntinuá ta desidratá
sem pará, trançode cuns prublema de coraçon qu'ela
tava custumá sinti, el cumeçá ta fecá fraca...
Quês otes tive sorte, quê Antone Catoque, que tava lá
que sê bicicleta, largá pa casa de Djandjan, que detchí
pa drogaria junte ma Matoche e ba socorrê quel Pove que "Limonada
Lactea"... De graça, sem recebê nium toston e ês
safá tude. Dôs
dia despôs, nôs Paulina Mânqua morrê na Spital,
que cumpade Delfim, Djô Ia, Cuque e tude quês ote remorsode...
Quê ês dzê cma ês divia mas era ter ela tchode
lá p'ela pudia tmá quel ramede de Djandjan!... Na storia
de vida de Rebera, nunca tive interre de pobreza tão bnite e
tão grande, que tude aquel força de solidaridade que só
nôs pove sabê mostrá nês momente, que tude
sê MORABEZA, AMOR E CARINHO... Antonin Martina de Monte Sussegue, Nhô Queitone de Lombe, Nhô Faustino de Bela Vista, quês grande artista fazedor de caxon, detchí tude pa Fonte Francês quel dia, cumpanhode pa sês judante ma tude quel pove pronte pa isdá... Ês
fazê Paulina Mânqua um grande caxon prete forrode por dente,
que fita doirode na parte de fora... Caxon fui puste lá na mei
de casa, pa um ultme adeus caquel altar sbide moda era custume. Ela
ca fui levode pa Igreja, quê ela era Racionalista Cristâo,
de casa de Sr. João Miranda. Na dia siguinte,
pa três hora da tarde, tude quel Pove desabá de tude quês
Rebera (Rebera Bote, Fonte d'Inês, Fonte Francês, Farnande
Pau, Monte Sussegue, Passaron), gente de Morada e d'otes zona de Soncente,
ta bem cumpanhá nôs Grande Paulina Mânqua, que sirviba
tonte gente na sê vida, tê sê ultma morada. Interre fui que múseca, guentode quel Djosa quem mandobe morrê, pa Lorence, Marcel, Franque e más figurante... Na borda
de cova, quel Hora di Bai, que tude quel pove ta tchorá que sentimente... Zizim
Figuera (José Figueira, Júnior) |